1r Macabeus 11 — BCI

← Previous 1r Macabeus 11 Next →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Campanya de Ptolemeu VI contra Alexandre Bales

¹ Ptolemeu, rei d'Egipte, va reunir un exčrcit nombrós com la sorra de la vora de la mar, i un estol poderós, amb la intenció d'apoderar-se amb astúcia del regne d'Alexandre i annexionar-lo als seus dominis. ² Es presentŕ, doncs, als territoris sota domini de Síria en so de pau. Els habitants li obrien les portes de les ciutats i sortien a rebre'l, complint les ordres del mateix Alexandre d'acollir-lo com a sogre seu que era. ³ Perň Ptolemeu, a mesura que entrava a les ciutats, hi deixava un destacament de soldats. ⁴ Quan arribŕ a Asdod, li van ensenyar el temple de Dagon cremat, la ciutat i la seva rodalia destruďdes, cadŕvers escampats pertot arreu, i les despulles calcinades d'aquells que Jonatan havia cremat en el decurs de la batalla i que ara estaven amuntegades per on el rei havia de passar. ⁵ Van explicar al rei tot el que Jonatan havia fet, amb la intenció d'indisposar-lo contra ell, perň el rei no hi va fer cap comentari. ⁶ Jonatan es presentŕ amb gran pompa a Jafa per trobar-se amb el rei. Es van saludar i feren nit allí. ⁷ Jonatan acompanyŕ el rei fins al riu Elčuter i se'n tornŕ a Jerusalem. ⁸ Per la seva banda, el rei Ptolemeu s'anŕ apoderant de les ciutats del litoral fins a Selčucia marítima, mentre madurava els seus plans agressius contra Alexandre. ⁹ I enviŕ ambaixadors al rei Demetri amb aquest missatge: «Vine i signem una aliança. Jo et donaré la meva filla, actualment muller d'Alexandre, i tu ocuparŕs el tron del teu pare. ¹⁰ Estic penedit d'haver donat la meva filla a un home que ha intentat de matar-me.» ¹¹ Ptolemeu difamava d'aquesta manera Alexandre perquč ambicionava el seu regne. ¹² Ptolemeu, doncs, li va prendre la filla i va donar-la a Demetri. Trencŕ les relacions amb Alexandre i féu pública la seva enemistat. ¹³ Ptolemeu entrŕ a Antioquia i se cenyí la corona de l'Ŕsia. Així duia al cap dues corones, la d'Egipte i la de l'Ŕsia.

Mort d'Alexandre Bales i de Ptolemeu VI

¹⁴ Mentrestant, el rei Alexandre era a Cilícia, perquč s'havien revoltat contra ell els habitants d'aquella regió. ¹⁵ Informat, perň, del que passava, Alexandre emprengué la marxa contra Ptolemeu. Perň Ptolemeu li va sortir al pas amb un exčrcit poderós i el va derrotar. ¹⁶ Alexandre s'escapŕ a l'Arŕbia per refugiar-s'hi, i el rei Ptolemeu arribŕ al cim del seu poder. ¹⁷ L'ŕrab Zabdiel va degollar Alexandre i enviŕ el seu cap a Ptolemeu. ¹⁸ Perň l'endemŕ passat moria Ptolemeu, i els soldats que ell havia destacat a les places fortes eren assassinats pels seus habitants. ¹⁹ Així Demetri començŕ a regnar l'any cent seixanta-set.

Demetri II Nicŕtor pacta amb Jonatan

²⁰ Aquells dies, Jonatan concentrŕ els homes de Judea amb l'intent d'apoderar-se de la ciutadella de Jerusalem. Per aixň va construir una munió de mŕquines d'assalt amb intenció d'atacar-la. ²¹ Perň alguns que vivien al marge de la Llei de Moisčs, enemics de la seva prňpia nació, es van presentar al rei Demetri amb la denúncia que Jonatan assetjava la ciutadella. ²² En sentir-ho, el rei es va enfurismar. Sortí immediatament cap a Ptolemaida i va escriure a Jonatan dient-li que aixequés el setge i es presentés immediatament a Ptolemaida per entrevistar-se amb ell. ²³ Jonatan va rebre el missatge, perň ordenŕ que continués el setge. Després va escollir uns quants ancians d'Israel i alguns sacerdots i es disposŕ a afrontar personalment el risc de visitar Demetri. ²⁴ Ben proveďt de plata i or, de vestits i de molts altres regals, es presentŕ davant el rei a Ptolemaida i es va guanyar el seu favor. ²⁵ Alguns israelites infidels volien acusar Jonatan, ²⁶ perň el rei el va tractar com l'havien tractat els seus antecessors: carregant-lo d'honors davant tots els anomenats amics del rei. ²⁷ El va confirmar en el cŕrrec de gran sacerdot i en tots els altres privilegis que havia rebut i va fer que el posessin en el primer rang dels anomenats amics del rei. ²⁸ Jonatan demanŕ al rei l'exempció d'impostos a favor de Judea i dels tres districtes de Samaria, i li prometé a canvi sis tones de plata. ²⁹ El rei s'hi va avenir i féu arribar a Jonatan un document redactat en aquests termes: ³⁰ «El rei Demetri saluda el seu germŕ Jonatan i la nació jueva. ³¹ Us transcrivim a tall d'informació la cňpia de la carta que hem escrit sobre vosaltres a Lŕstenes, un dels nostres parents: ³² "El rei Demetri saluda el seu pare Lŕstenes. ³³ En atenció als bons sentiments que la nació jueva ha mostrat envers nosaltres, hem decidit d'afavorir-la com a amics nostres que són, fidels complidors dels seus deures. ³⁴ Els reconeixem la possessió dels territoris de Judea i dels tres districtes d'Afčrema, Lod i Ramŕ. Aquests districtes foren desmembrats de Samaria i annexionats a Judea amb tots els seus territoris, a favor dels qui ofereixen sacrificis a Jerusalem. És una compensació pels impostos anuals que el rei recaptava abans sobre els fruits de la terra i dels arbres. ³⁵ Els cedeixo igualment des d'ara els altres ingressos que em pertoquen dels delmes i dels impostos, com també l'impost de la sal i els tributs especials. ³⁶ Cap d'aquestes disposicions no podrŕ ser derogada des d'ara i per sempre. ³⁷ Encarregueu-vos, doncs, de treure una cňpia d'aquest document i de donar-la a Jonatan, perquč sigui exposada en lloc ben visible a la santa muntanya del temple."»

Jonatan, aliat de Demetri II

³⁸ El rei Demetri, veient el país calmat sota el seu domini i sense cap resistčncia, llicenciŕ totes les tropes i va manar que cadascú tornés al seu país. Només es reservŕ les tropes mercenŕries que havia reclutat de les illes gregues. Amb aixň es guanyŕ l'enemistat de totes les tropes que tenia dels seus predecessors. ³⁹ Aleshores Trifó, antic partidari d'Alexandre, en veure que l'exčrcit estava descontent de Demetri, es presentŕ a l'ŕrab Imalcuč, que era el preceptor d'Antíoc, el jove fill d'Alexandre. ⁴⁰ Trifó es quedŕ força temps amb ell i anŕ convencent-lo que li confiés el noi per fer-lo rei en comptes del seu pare. Igualment l'informŕ de les decisions que havia pres Demetri i de la mala voluntat que l'exčrcit li portava. ⁴¹ Per la seva part, Jonatan demanŕ en un missatge al rei Demetri que retirés les tropes de la ciutadella de Jerusalem i de les places fortes, perquč no paraven d'hostilitzar Israel. ⁴² Demetri li enviŕ aquesta resposta: «Per tu i per la teva nació estic disposat no solament a fer aixň que em demanes, sinó que, a més a més, si les coses em van bé, us ompliré d'honors, a tu i la teva nació. ⁴³ Mentrestant, perň, estaria bé que m'enviessis homes per a lluitar al meu costat, perquč totes les meves tropes s'han revoltat contra mi.» ⁴⁴ Jonatan va enviar-li a Antioquia tres mil homes entrenats per a combatre. Quan van arribar-hi, Demetri s'alegrŕ de la seva vinguda, ⁴⁵ ja que els ciutadans, uns cent vint mil homes, s'havien concentrat al mig de la ciutat, decidits a matar-lo. ⁴⁶ El rei s'havia refugiat al palau, mentre la gent ocupava els carrers i es disposava a l'assalt. ⁴⁷ Els jueus a qui el rei havia demanat auxili es van posar al seu costat com un sol home. Després s'escamparen per la ciutat i aquell dia van matar-hi unes cent mil persones. ⁴⁸ Aquell mateix dia van calar foc a la ciutat i s'apoderaren d'un gran botí. Així salvaren el rei. ⁴⁹ Quan els habitants van veure que els jueus s'havien fet amos de la ciutat i hi feien el que volien, els seus propňsits van quedar frustrats i llavors clamaren al rei adreçant-li aquesta súplica: ⁵⁰ --Concedeix-nos la pau i mana que els jueus parin de lluitar contra nosaltres i la ciutat. ⁵¹ Els rebels van deposar les armes i van fer les paus. Els jueus s'havien omplert de glňria als ulls del rei i de tots els seus súbdits i la seva anomenada s'estengué per tot el regne. I se'n tornaren a Jerusalem carregats de botí. ⁵² Perň quan Demetri veié que tenia el tron assegurat i que el país estava calmat sota el seu domini, ⁵³ es va desdir de totes les promeses i es va girar contra Jonatan. En comptes d'agrair-li els bons serveis, el vexava de mil maneres.

Jonatan, a favor d'Antíoc VI Dionís

⁵⁴ Després d'aixň, Trifó tornŕ amb Antíoc, un noiet encara, que fou proclamat rei i coronat. ⁵⁵ Totes les tropes que Demetri havia llicenciat es van unir a Antíoc per combatre Demetri, que hagué de fugir derrotat. ⁵⁶ Trifó s'apoderŕ dels elefants de combat i es va convertir en l'amo d'Antioquia. ⁵⁷ El jove Antíoc va escriure a Jonatan: «Et confirmo en el cŕrrec de gran sacerdot, et confio el govern dels quatre districtes i et dono el títol d'amic del rei.» ⁵⁸ Antíoc va enviar-li una vaixella d'or amb tot el servei complet i li concedí el dret de beure en copes d'or, anar vestit de porpra i dur una fíbula d'or. ⁵⁹ També va nomenar Simó, germŕ de Jonatan, governador militar del territori que va des del Grau de Tir fins a la frontera d'Egipte. ⁶⁰ Jonatan se n'anŕ a recórrer la Transeufratina i les seves ciutats. Tot l'exčrcit de Síria se li va ajuntar per combatre al seu costat. Va arribar a Ascaló, i els seus ciutadans el sortiren a rebre amb tots els honors. ⁶¹ D'allí anŕ a Gaza, perň els seus habitants li van barrar les portes. Jonatan l'assetjŕ, mentre calava foc als pobles de la rodalia i els saquejava. ⁶² Llavors els de Gaza van demanar-li la pau. Jonatan els l'atorgŕ, perň va prendre com a ostatges els fills dels principals i els féu portar a Jerusalem. I prosseguí la seva marxa per tota la regió fins a Damasc. ⁶³ Jonatan va saber que els generals de Demetri s'havien presentat a Qučdeix de Galilea amb un poderós exčrcit, amb la intenció de desbancar-lo de les seves funcions. ⁶⁴ Llavors va deixar el seu germŕ Simó a Judea i anŕ a combatre contra ells. ⁶⁵ Simó acampŕ davant de Betsur, hi va posar setge i la va atacar durant molt de temps. ⁶⁶ Finalment els habitants van demanar-li la pau. Ell hi accedí, perň els expulsŕ de la ciutat, la va ocupar i va instal·lar-hi una guarnició. ⁶⁷ Mentrestant, Jonatan i el seu exčrcit havien acampat prop del llac de Genesaret. A trenc d'alba, arribaren a la plana d'Hassor. ⁶⁸ L'exčrcit enemic avançava per combatre'ls a la plana, perň a les muntanyes hi havien apostat un destacament. Jonatan i els seus començaren a avançar de cara, ⁶⁹ perň llavors els emboscats van sortir dels seus amagatalls i entraren en combat. ⁷⁰ Tots els soldats de Jonatan van fugir. No en va quedar ni un, llevat de Mataties, fill d'Absalom, i Judes, fill de Calfí, oficials de les tropes. ⁷¹ Jonatan s'esquinçŕ els vestits, es cobrí de terra el cap i es posŕ a pregar. ⁷² Llavors reprengué la lluita i va derrotar l'enemic, que s'hagué de batre en retirada. ⁷³ En veure-ho, els qui havien abandonat Jonatan van tornar al seu costat, s'afegiren a la persecució fins al campament enemic de Qučdeix i van acampar-hi. ⁷⁴ Aquell dia van caure uns tres mil soldats estrangers. Tot seguit, Jonatan se'n tornŕ a Jerusalem.

← Previous Next →