Les ofrenes als ídols
La carn sacrificada als ídols
1 Parlem ara de la carn sacrificada als ídols. Sabem que tots posseďm el coneixement, perň el coneixement enorgulleix, mentre que l'amor edifica. 2 Els qui es fan la il·lusió de cončixer alguna cosa, encara no saben com han de cončixer. 3 En canvi, els qui estimen Déu són reconeguts per ell. 4 Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permčs de menjar la carn sacrificada als ídols, ja sabem que un ídol del món no és res, i que de Déu només n'hi ha un. 5 És cert que n'hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors. 6 Perň per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim. 7 Ara bé, no tothom té el coneixement. Alguns, acostumats fins ara a la idolatria, mengen la carn sacrificada als ídols com si realment fos oferta a ells, i així la seva conscičncia, feble com és, els fa sentir en pecat. 8 Perň un menjar no ens fa ser millors o pitjors davant de Déu: ni ens faltarŕ res si no en mengem ni ens sobrarŕ res si en mengem. 9 Tot i aixň, estigueu alerta: que aquesta vostra llibertat no faci caure els qui són febles en la fe. 10 Perquč, si algú que encara no posseeix el coneixement que tu tens et veu a taula en el temple d'un ídol, la seva conscičncia, que és feble, se sentirŕ encoratjada i es posarŕ a menjar la carn sacrificada als ídols. 11 Llavors, per culpa del coneixement que tu tens, es perdrŕ el qui és feble, un germŕ pel qual Crist va morir. 12 Quan pequeu així contra els germans i feriu la seva conscičncia, que és feble, pequeu contra Crist. 13 Per aixň, si un menjar ha de fer caure en pecat un germŕ meu, no tastaré mai més carn, per no fer pecar el meu germŕ.Copyright © 1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret and Societats Bíbliques Unides (United Bible Societies)