1 Tobies i l'ŕngel emprengueren el viatge acompanyats del gos. Van caminar fins que es féu de nit i acamparen a la vora del riu Tigris.2 Tobies havia baixat al riu a rentar-se els peus, quan de sobte saltŕ de l'aigua un peix molt gros que volia arrencar-li un peu. El jove llançŕ un crit,3 perň l'ŕngel li va dir: --Agafa el peix i no el deixis escapar! Ell pogué dominar el peix i el va treure a terra.4 L'ŕngel li digué: --Ara obre'l, treu-li el fel, el cor i el fetge i guarda-te'ls. La moca, llença-la. El fel, el cor i el fetge són un bon remei.5 El jove va obrir el peix i li va treure el fel, el cor i el fetge. Va coure un tall de peix, se'l va menjar i va salar la resta.6 I tots dos van continuar plegats el camí fins a Mčdia.7 Llavors Tobies va preguntar a l'ŕngel: --Azaries, germŕ meu, contra quins mals són un remei el cor, el fetge i el fel del peix?8 Ell li va contestar: --Quan un home o una dona sofreixen l'atac d'algun dimoni o esperit maligne, cremes davant d'ells el cor i el fetge del peix, i els atacs s'hauran acabat del tot. En seran alliberats per sempre.9 I si algú té els ulls entelats, els hi untes amb el fel, hi bufes al damunt i es curaran.
Consells de Rafael a Tobies
10 Quan van entrar a Mčdia i ja s'acostaven a Ecbŕtana,11 Rafael digué al jove: --Tobies, germŕ meu. Ell li respongué: --Aquí em tens! Rafael va continuar: --Aquesta nit l'hem de passar a casa de Ragüel. És parent teu i té una filla, que es diu Sara.12 És filla única. Tu ets el seu parent més prňxim i tens més dret que ningú de casar-t'hi i d'heretar els béns del seu pare. La noia és assenyada, decidida i bonica de debň. El seu pare és un home com cal.13 I afegí: --És just que et casis amb Sara. I ara escolta'm, germŕ: aquesta mateixa nit parlaré de la noia amb el seu pare, perquč sigui la teva promesa, i quan tornarem de Ragues celebrarem el casament. Sé que Ragüel no te la pot negar ni tampoc la pot prometre a cap altre. Atesa la Llei de Moisčs, s'exposaria a morir sabent com sap que et pertoca a tu, abans que a ningú, de casar-te amb la seva filla. Escolta'm, doncs, germŕ. Aquesta nit parlarem de la noia i la demanarem per a tu en matrimoni. I quan tornarem de Ragues, la prendrem amb nosaltres i ens l'endurem a casa teva.14 Aleshores Tobies va replicar a Rafael: --Azaries, germŕ meu: tinc entčs que Sara ha estat donada a set marits i que tots set han mort a la cambra nupcial. La mateixa nit que s'acostaven a la noia, morien. He sentit a dir que un dimoni els matava.15 A Sara, el dimoni no li fa cap mal, perň mata, en canvi, el qui prova d'acostar-s'hi. I jo tinc por, perquč sóc fill únic: si moro, la pena que tindran per mi portarŕ al sepulcre el meu pare i la meva mare. I no els queda cap més fill que els pugui enterrar!16 Llavors Rafael li va dir: --żJa no recordes les recomanacions del teu pare? żNo et va manar que et casessis amb una dona de la seva família? Fes-me cas, germŕ, i no et capfiquis per aquest dimoni. Tu casa't amb la noia. Jo sé que te la donaran per muller aquesta mateixa nit.17 Aixň sí, quan entris a la cambra nupcial agafa un tros del fetge, i el cor del peix, i posa'ls sobre les brases del cremador de perfums. Quan s'escamparŕ la flaire i el dimoni l'haurŕ ensumada, fugirŕ i ja no se'l veurŕ mai més a prop de Sara.18 I abans d'unir-te a ella, lleveu-vos primer tots dos a pregar i a suplicar al Senyor del cel que tingui pietat de vosaltres i us protegeixi. No tinguis por. Sara t'estŕ destinada des de l'eternitat. Tu la salvarŕs i ella vindrŕ amb tu. Estic segur que et donarŕ uns fills que tu estimarŕs com germans. No t'hi capfiquis més!19 Quan Tobies va sentir aquestes raons de Rafael i va saber que Sara era parenta seva, de la mateixa família del seu pare, en va quedar corprčs i se'n va enamorar profundament.