1 Estimeu la justícia, vosaltres que decidiu a la terra. No us feu idees falses del Senyor. Cerqueu-lo amb cor sincer.2 Perquč es deixa trobar dels qui no dubten d'ell, es manifesta als qui se'n fien.3 El pensament tortuós separa de Déu, el qual fa callar amb el seu poder els insensats que gosen provocar-lo.4 La Saviesa no té accés en una ŕnima malvada, no habita en un cos esclau del pecat.5 En efecte, el Sant Esperit que instrueix l'home fuig de l'engany, s'aparta dels pensaments insensats, no vol tractes amb l'error.6 La Saviesa és un esperit amic de l'home, perň no deixa sense cŕstig els llavis blasfems. Perquč Déu penetra els sentiments de l'home, escruta el fons del seu pensament i escolta el que diu.7 L'Esperit del Senyor omple la terra i manté unit tot l'univers; per aixň sap allň que diuen els homes8 i no li passa per alt cap paraula dolenta: el qui la diu no s'escapa del cŕstig.9 El Senyor escorcolla les intencions dels impius; li arriba el ressň de les seves paraules, que els acusen de les faltes que han comčs.10 Perquč la seva orella atenta ho sent tot, no se li escapa la murmuració més lleu.
Déu no ha fet la mort
11 Guardeu-vos, doncs, de la murmuració nefasta, refreneu la llengua i no malparleu. Qualsevol paraula, fins i tot secreta, porta rňssec; quan calumnies, destrueixes la teva prňpia vida.12 No us provoqueu, doncs, la mort amb una vida esgarriada. No us guanyeu la ruďna amb les vostres obres.13 Déu no ha fet la mort ni troba cap gust a destruir els qui viuen.14 Déu ho ha creat tot perquč existeixi: les coses creades són saludables, no contenen cap metzina que mati. La terra no és el reialme de la mort,15 i els justos són immortals.
El pensament dels impius
16 En canvi, els impius conviden la mort de paraula i amb les obres. Es deleixen per ella com per una amiga, hi fan un pacte. Bé es mereixen, doncs, d'acabar al seu costat!