Sofonies 1 Següent →
1 2 3

Títol

1 Paraula del Senyor comunicada a Sofonies, fill de Cuixí, fill de Guedaliŕ, fill d'Amariŕ, fill d'Hizquiŕ, en temps de Josies, fill d'Amon, rei de Judŕ.

L'enuig del Senyor (1,2-2,3)

El Senyor castigarŕ la terra

2 «Faré una gran collita
de tot el que hi ha sobre la terra.
Ho dic jo, el Senyor.
3 Recolliré homes i bčsties,
els ocells del cel i els peixos del mar,
i, juntament amb els malvats,
tot el que és ocasió d'escŕndol.
No deixaré ningú en tota la terra.
Ho dic jo, el Senyor.

El Senyor castigarŕ Judŕ i Jerusalem

4 »Aixecaré la mŕ
contra la gent de Judŕ
i contra els habitants de Jerusalem.
Esborraré d'aquest lloc
el que resti del culte de Baal:
el nom dels seus servents i sacerdots,
5 els qui es prosternen dalt als terrats
per adorar l'estol dels astres,
els qui m'adoren
i juren pel meu nom
perň també juren
pel nom del déu Milcom,
6 els qui s'allunyen de mi, el Senyor,
i no vénen a consultar
els meus oracles.»

El dia del Senyor

7 Silenci davant el Senyor,
Déu sobirŕ!
El dia del Senyor és a prop.
El Senyor té preparada una matança,
ja ha triat els convidats.
8 «El dia de la meva matança
vindré contra els governants,
contra els fills del rei
i contra tots els qui es vesteixen
com els estrangers.
9 Aquell dia vindré
contra els qui entren
al meu llindar a l'estil estranger,
i contra els qui omplen
la casa del seu Senyor
amb el fruit de robatoris i d'estafes.
10 Aquell dia, a Jerusalem
s'alçarŕ un clam
des de la porta dels Peixos;
un plany s'aixecarŕ del Barri Nou,
de la Ciutat Alta,
una gran lamentació.
11 Planyeu-vos,
habitants de la Ciutat Baixa,
perquč tots els mercaders
s'han esvaďt
i els qui acaparen plata
s'han esfumat.
12 I s'esdevindrŕ en aquell moment
que escorcollaré Jerusalem,
amb llums a la mŕ,
per demanar comptes
als qui estan quiets
com el vi sobre el solatge
i que es diuen dintre seu:
"El Senyor no fa res,
ni en bé, ni en mal."
13 Les riqueses els seran saquejades,
i assolades les seves cases;
les construiran perň no hi habitaran,
plantaran vinyes
perň no en beuran el vi.»
14 El gran dia del Senyor s'acosta,
ve molt de pressa, ja és a prop.
Escolteu el clam que s'aixeca
el dia del Senyor,
quan fins i tot els valents
cridaran amargament.
15 Aquell dia serŕ d'indignació,
dia de trŕngol i d'angoixa,
dia de destrucció i de ruďna.
Serŕ un dia de fosca i de tenebra,
un dia de negres nuvolades.
16 Aquell dia se sentiran tocs de corn
i crits de guerra
contra les ciutats fortificades
i les seves torres inexpugnables.
17 «Faré caure sobre els homes
un desastre,
i es mouran a les palpentes
com els cecs,
perquč han pecat contra mi,
el Senyor.
La seva sang serŕ escampada
com la pols,
i les seves carronyes,
com els fems.»
18 Ni el seu or ni la seva plata
no els podran salvar
el dia que s'indigni el Senyor.
El foc del seu zel
consumirŕ tot el país:
farŕ un extermini terrible
de tots els seus habitants.