1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
1 Fill meu, no privis el pobre del que necessita per a viure,no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.
2 No facis sofrir l'home que té fam
ni exasperis el qui viu en la misčria.
3 No empitjoris la situació d'un home desesperat
ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.
4 No rebutgis el qui et demana perquč ho necessita,
no giris la cara al pobre.
5 No apartis la mirada del necessitat
ni li donis ocasió de maleir-te;
6 perquč, si et maleeix en la seva amargura,
el seu creador escoltarŕ la seva pregŕria.
7 Fes-te estimar de la comunitat,
sigues respectuós envers les autoritats.
8 Escolta el pobre amb atenció,
respon-li amablement quan et saludi.
9 Allibera l'oprimit del poder de l'opressor,
no tinguis por si has de fer justícia.
10 Sigues com un pare per als orfes
i com un marit per a la seva mare,
i serŕs com un fill de l'Altíssim,
que t'estimarŕ més que la qui t'ha engendrat.
La Saviesa i el seu guiatge
11 La Saviesa porta els seus fills als honors més altsi té cura d'aquells qui la cerquen.
12 Estimar la Saviesa és estimar la vida;
els qui de bon matí es lleven per cercar-la seran omplerts de joia.
13 El qui arriba a posseir-la heretarŕ la glňria;
arreu on vagi, el Senyor el beneirŕ.
14 Servir-la és donar culte al Déu sant;
qui l'estima és estimat pel Senyor.
15 Qui escolta la Saviesa judicarŕ el món sencer,
qui s'hi acosta viurŕ segur.
16 Qui confia en la Saviesa la tindrŕ en herčncia,
i els seus descendents la conservaran en possessió.
17 Al principi, la Saviesa anirŕ amb ell fent giragonses,
li farŕ venir por i tremolor,
l'aclapararŕ amb la seva disciplina
i, fins al dia que li tindrŕ confiança,
el posarŕ a prova amb les seves exigčncies.
18 Perň després retornarŕ tot seguit cap a ell,
l'alegrarŕ i li revelarŕ els seus secrets.
19 En canvi, si s'esgarria del seu camí,
la Saviesa l'abandonarŕ i el deixarŕ a la seva perdició.
Autčntic i fals (4,20-6,37)
La falsa i l'autčntica vergonya
20 Examina les situacions i guarda't del mal,que no t'hagis d'avergonyir de tu mateix.
21 Perquč avergonyir-se de certes coses porta al pecat,
mentre que avergonyir-se d'altres dóna glňria i favor.
22 No siguis parcial, que aixň et perjudica,
perň que l'excessiu respecte pels altres no et porti al mal.
23 No t'estiguis de parlar quan sigui necessari
ni amaguis la teva saviesa per aparentar modčstia,
24 perquč la teva saviesa es coneixerŕ per les teves paraules,
i la teva instrucció, per allň que dirŕs.
25 No contradiguis el que és veritat;
al contrari, avergonyeix-te de la teva ignorŕncia.
26 No pots pas impedir que corri un riu:
no t'avergonyeixis tampoc de confessar els teus pecats.
27 No et deixis doblegar per un estúpid
ni tinguis miraments pel poderós.
28 Lluita per la veritat fins a la mort;
Déu, el teu Senyor, combatrŕ per tu.
29 No siguis arrogant a l'hora de parlar,
i gandul i deixat a l'hora de fer les coses.
30 No siguis com un lleó per als de casa teva
ni et comportis com un il·lús amb els teus criats.
31 No siguis dels qui paren la mŕ a l'hora de rebre
i, a l'hora de donar, la tanquen.