que grans festins de gent barallada.
2 Un servent capaç domina el fill indigne
i tindrŕ part en l'herčncia amb els altres germans.
3 El gresol prova la plata, i la fornal, l'or,
perň els cors els prova el Senyor.
4 El malvat para l'orella a les malediccions,
el falsari estŕ atent a la llengua malčfica.
5 Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador,
serŕ castigat qui s'alegra d'una desgrŕcia.
6 Els néts són la corona dels avis,
els pares són l'orgull dels fills.
7 No escau al neci de parlar amb distinció,
ni a l'home distingit de parlar amb engany.
8 Per a alguns, el suborn és un talismŕ
que els dóna el triomf arreu on van.
9 Qui vol amistat oblida les ofenses,
perd l'amic el qui les retreu.
10 Fa més cas d'un sol avís l'assenyat
que no l'estúpid de cent vergassades.
11 El rebel trama revoltes:
li enviaran un botxí cruel.
12 Val més topar amb una óssa separada de la cria
que no pas amb un neci en ple deliri.
13 El qui torna mal per bé
té per sempre el mal a casa.
14 Començar un plet és aviar l'aigua:
abans d'embolicar-t'hi, retira't.
15 Absoldre el culpable i condemnar l'innocent:
el Senyor detesta una cosa i l'altra.
16 De quč li serviran, al neci, els diners?
Un cap buit, adquirirŕ la saviesa?
17 L'amic estima en tot moment,
el germŕ és per a quan van mal dades.
18 És un insensat qui encaixa la mŕ
i es compromet a avalar el seu proďsme.
19 Qui estima la rebel·lió és amant de baralles,
qui fanfarroneja es busca la ruďna.
20 L'home tortuós no trobarŕ la felicitat,
caurŕ en la desgrŕcia el de llengua fingida.
21 Qui engendra un estúpid ja té prou pena,
no tindrŕ joia el pare d'un neci.
22 L'home joiós et fa posar bo,
l'home amargat et resseca els ossos.
23 El malvat rep suborns secretament:
provarŕ de violentar el curs de la justícia.
24 L'intel·ligent no perd de vista la saviesa,
els ulls del neci vagaregen arreu.
25 Un fill beneit és el suplici dels seus pares,
és l'aflicció dels qui l'han engendrat.
26 No és just de multar l'innocent
ni de fer assotar la gent generosa.
27 L'entenimentat parla poc,
l'intel·ligent conserva la calma.
28 Fins el neci, si calla, passa per savi;
per intel·ligent, qui tanca els llavis.