la paraula feridora encén la indignació.
2 La llengua del savi fa deliciós el saber,
la boca del neci vomita ximpleries.
3 El Senyor passeja arreu la seva mirada:
observa dolents i bons.
4 La paraula que consola és com l'arbre de la vida,
perň si és perversa trastoca els ŕnims.
5 El neci menysprea l'educació del pare;
és assenyat qui fa cas dels avisos.
6 El just viu en l'abundŕncia,
els cabals del malvat s'esfumen.
7 De la llengua del savi en raja el saber,
perň els necis són ben diferents!
8 El Senyor detesta el sacrifici dels malvats,
perň es complau en la pregŕria dels justos.
9 El Senyor detesta la conducta del malvat,
perň estima el qui practica la justícia.
10 Mereix severa correcció qui deixa el bon camí;
qui menysté la reprensió es guanya la mort.
11 La fossa i el país dels morts no s'amaguen al Senyor:
molt menys encara els cors dels homes!
12 L'insolent no estima el qui el reprčn
ni vol la companyia dels savis.
13 L'home content fa bona cara,
l'home afligit estŕ abatut.
14 L'intel·ligent procura aprendre,
l'estúpid s'alimenta de nicieses.
15 Els dies de l'afligit són tots dolents;
cada dia és festa per al qui estŕ content.
16 Val més venerar el Senyor i tenir poc
que tenir molt i viure inquiet.
17 Val més plat de verdura amb amor
que vedell gras servit amb rancor.
18 El geniüt encén la lluita,
l'home pacient l'apaga.
19 El camí del tortuós és vorejat d'espines,
la ruta de l'home recte fa de bon seguir.
20 Un fill assenyat alegra pare i mare,
només el neci els menysprea.
21 L'estúpid es diverteix fent bestieses,
l'intel·ligent segueix el camí dret.
22 Sense deliberació, fracassen els projectes;
amb nombrosos consellers, arriben a bon terme.
23 Una bona resposta dóna alegria:
una paraula oportuna, que n'és, d'agradable!
24 L'home assenyat tira amunt pel camí de la vida,
no baixa tot seguit al país dels morts.
25 El Senyor aterra la casa dels altius,
perň aferma la propietat de la viuda.
26 El Senyor detesta els cŕlculs perversos;
les paraules bondadoses li plauen.
27 Qui es deixa comprar arruďna la prňpia casa,
qui rebutja el suborn allargarŕ la vida.
28 El just s'hi pensa abans de respondre,
la boca dels malvats vomita maldat.
29 El Senyor s'aparta dels malvats,
perň escolta les pregŕries dels justos.
30 Un esguard radiant alegra el cor,
una bona notícia dóna nou vigor.
31 Qui accepta un reny saludable
farŕ estada entre els savis.
32 Qui no vol formar-se es menysprea ell mateix,
posa seny qui fa cas dels advertiments.
33 Venerar el Senyor és escola de saviesa:
primer la humilitat, després la glňria.