Litúrgia penitencial
1 El dia vint-i-quatre del mateix mes, els israelites es van reunir per a un dejuni: duien roba de sac i el cap ple de terra. 2 Els qui eren de nissaga israelita se separaren de tots els estrangers i es congregaren per confessar els seus pecats i els dels seus avantpassats. 3 Drets en els seus llocs, van escoltar la lectura del llibre de la Llei del Senyor, el seu Déu, durant unes tres hores; després, durant tres hores més, estigueren confessant els seus pecats i adorant, prosternats, el Senyor, el seu Déu. 4 Jeixua, Baní, Cadmiel, Xebaniŕ, Bunní, Xerebiŕ, Baní i Quenaní es van col·locar dalt de l'escala dels levites i van invocar en veu alta el Senyor, el seu Déu. 5 Llavors els levites Jeixua, Cadmiel, Baní, Haixabneiŕ, Xerebiŕ, Odaviŕ, Xebaniŕ i Petahiŕ van dir: --Poseu-vos drets, beneďu el Senyor, el vostre Déu: »"Que el teu nom gloriós sigui beneďt des de sempre i per sempre. La teva grandesa supera tota benedicció i lloança."Pregŕria del poble
6 «Tu, tu sol, ets el Senyor.Tu has fet el cel,
el cel del cel i tots els seus estols,
la terra i tot el que s'hi troba,
els mars i tot el que hi habita.
Dónes vida a totes les criatures,
i les potčncies del cel
es prosternen davant teu.
7 »Tu ets el Senyor Déu
que va escollir Abram.
El vas fer sortir d'Ur de Caldea
i li posares el nom d'Abraham.
8 Quan vas veure
que el seu cor t'era fidel,
vas concloure amb ell l'aliança:
vas prometre que donaries
a la seva descendčncia
el país dels cananeus, dels hitites,
dels amorreus,
dels perizites, dels jebuseus
i dels guirgaixites.
I vas complir la teva promesa,
perquč ets just.
9 »Tu vas veure l'aflicció
dels nostres pares a Egipte
i escoltares el seu clam
a la vora del Mar Roig.
10 Vas obrar senyals i prodigis
contra el faraó,
contra tota la seva cort
i contra tot el seu poble,
perquč sabies amb quina arrogŕncia
ells havien tractat els nostres pares.
Així et vas guanyar una anomenada
que encara avui perdura.
11 Vas partir el mar
davant els nostres pares
i van passar pel mig del mar,
per terra eixuta,
mentre llançaves al fons
els seus perseguidors,
com una pedra que cau
dins les aigües impetuoses.
12 »De dia vas guiar els nostres pares
amb una columna de núvol,
i de nit, amb una columna de foc
que els il·luminava el camí
per on havien de passar.
13 Vas baixar a la muntanya del Sinaí
per parlar amb ells des del cel:
els vas donar decrets justos,
lleis segures,
preceptes i manaments excel·lents;
14 els ensenyares
a respectar el dissabte,
consagrat a tu;
els vas prescriure manaments,
preceptes i una Llei,
per mitjŕ del teu servent Moisčs.
15 Els donares pa del cel
per saciar la seva fam,
feres brollar aigua d'una roca
per calmar la seva set.
Els enviares a conquerir el país
que els havies promčs amb jurament.
16 »Perň ells, els nostres pares,
plens d'arrogŕncia,
van anar a la seva
i no obeďren els teus manaments.
17 Es negaren a obeir,
s'oblidaren de les meravelles
que havies fet a favor d'ells.
Van anar a la seva
i s'entestaren
a tornar a l'esclavitud d'Egipte.
Tu, perň, ets un Déu
que sempre perdona,
benigne i compassiu,
lent per al cŕstig, ric en l'amor,
i no els vas abandonar.
18 Es van fer un vedell de fosa
i es deien entre ells:
"Aquest és el teu Déu,
que t'ha tret d'Egipte."
Així van ultratjar-te greument.
19 »Perň tu, per la teva gran
misericňrdia,
no els vas abandonar
en el desert:
la columna de núvol
que, de dia, els guiava pel camí
no es va allunyar d'ells,
ni tampoc la columna de foc
que, durant la nit,
il·luminava el camí
per on havien de passar.
20 Els vas donar el teu bon esperit
perquč fossin capaços d'entendre;
no els mancava l'aliment del mannŕ,
i els donaves aigua
per calmar la seva set.
21 Vas vetllar pel seu sosteniment
durant quaranta anys al desert:
no els va faltar res;
els seus vestits no es feren malbé,
els seus peus no van inflar-se.
22 »Els vas donar
pobles i reialmes
i els repartires aquests territoris
que els servien de frontera:
van ocupar el país de Sehon,
rei d'Heixbon,
i el territori d'Og,
rei de Basan.
23 Vas enviar-los tants fills
com estrelles hi ha al cel
i feres entrar aquests fills al país
que havies ordenat als seus pares
que entressin a prendre'n possessió.
24 Els fills van entrar al país
i en prengueren possessió.
Vas humiliar davant d'ells els cananeus,
que habitaven aquella terra,
i posares a les seves mans
els reis i les nacions del país
perquč en fessin el que volguessin.
25 Van conquerir ciutats fortificades
i una terra fčrtil,
van ocupar cases
plenes de tota mena de béns,
cisternes excavades a la roca,
vinyes, oliverars
i molts arbres fruiters.
Menjaven fins a saciar-se,
s'engreixaven
i vivien en les delícies
de la teva gran prosperitat.
26 »Perň, rebels contra tu,
es revoltaren,
i tant se'ls en donava
de la teva Llei:
van assassinar els teus profetes,
que els conjuraven
perquč es convertissin a tu.
Així t'ultratjaren greument.
27 Llavors els vas posar en mans
dels seus adversaris,
que els van oprimir.
Amb tot, quan en la seva tribulació
clamaven a tu,
tu, des del cel, els escoltaves
i, per la teva gran misericňrdia,
els donaves llibertadors
que els salvaven del poder
dels enemics.
28 Perň, tan bon punt podien reposar
lliures dels enemics,
tornaven a ofendre't
amb el seu mal comportament,
i tu els abandonaves
a les mans dels seus adversaris,
que els sotmetien una altra vegada.
I novament clamaven a tu,
i tu, des del cel, els escoltaves
i els alliberaves,
una vegada i una altra,
per la teva misericňrdia.
29 Tu els exhortaves
a tornar a la teva Llei,
perň ells, plens d'arrogŕncia,
no obeďen els teus manaments
i pecaven contra els teus decrets,
que donen la vida
a l'home que els compleix.
Es van tornar tossuts
i anaven a la seva,
i no volgueren escoltar.
30 Durant molts anys
vas tenir pacičncia amb ells;
els advertia el teu esperit,
per mitjŕ dels teus profetes.
Perň no volgueren escoltar,
i els vas posar en mans
de pobles estrangers.
31 Amb tot, per la teva gran
misericňrdia,
no els vas aniquilar
ni vas abandonar-los,
perquč ets un Déu
benigne i compassiu.
32 »Tu, Déu nostre, ets un Déu gran,
poderós i temible.
Tu mantens fidelment l'aliança.
No menystinguis les calamitats
que tots nosaltres hem sofert:
els nostres reis i els nostres caps,
els nostres sacerdots
i els nostres profetes,
els nostres pares
i tot el nostre poble,
des dels temps dels reis d'Assíria
fins al dia d'avui.
33 Tu has estat just
en tot aixň que ens ha passat,
perquč has obrat fidelment,
mentre que nosaltres obrŕvem
amb malícia.
34 Els nostres reis, els nostres caps,
els nostres sacerdots
i els nostres pares
no complien la teva Llei,
no prestaven atenció
als teus manaments
ni a les advertčncies que els feies.
35 Fins quan estaven en el seu propi regne,
fruint dels béns que els havies donat,
instal·lats en el país espaiós i fčrtil
que havies posat davant d'ells,
no et van servir
ni renunciaren
a les seves males accions.
36 I així avui nosaltres som esclaus.
Som esclaus al país
que vas donar als nostres pares
perquč en mengessin els fruits
i gaudissin dels seus béns.
37 Les seves abundants collites
són per als reis que,
per culpa dels nostres pecats,
tu has posat damunt nostre.
Ells disposen al seu grat
de les nostres persones
i del nostre bestiar.
La nostra situació
és del tot desgraciada.»