Jesús anuncia la destrucció del temple
(Mc 13,1-2; Lc 21,5-6)
1 Jesús va sortir del temple. Quan se n'anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seves construccions. 2 Ell els digué: --Veieu tot aixň? Us asseguro que no en quedarŕ pedra sobre pedra: tot serŕ enderrocat. Començament de les calamitats
(Mc 13,3-13; Lc 21,7-19)
3 Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles li demanaren a part: --Digues-nos quan passarŕ aixň i quin serŕ el senyal de la teva vinguda i de la fi del món. 4 Jesús els va respondre: --Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. 5 Perquč en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Jo sóc el Messies", i enganyaran molta gent. 6 Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que aixň succeeixi, perň encara no serŕ la fi. 7 Un poble s'alçarŕ contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurŕ fam i terratrčmols pertot arreu. 8 Tot aixň serŕ només l'inici dels dolors d'infantament. 9 »Us faran passar tribulacions i us mataran. Tots els pobles us odiaran per causa del meu nom. 10 Llavors molts sucumbiran, es denunciaran els uns als altres i s'odiaran entre ells. 11 Sortiran molts falsos profetes i enganyaran molta gent. 12 I el mal augmentarŕ tant, que es refredarŕ l'amor de la majoria. 13 Perň el qui es mantindrŕ ferm fins a la fi se salvarŕ. 14 Aquesta bona nova del Regne serŕ anunciada per tota la terra, perquč tots els pobles en rebin un testimoni. I aleshores vindrŕ la fi. La gran tribulació
(Mc 13,14-23; Lc 21,20-24)
15 »Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant l'abominació devastadora de quč parla el profeta Daniel —que el lector ho comprengui!—, 16 llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 17 el qui sigui al terrat, que no baixi a endur-se res de casa seva, 18 i el qui sigui al camp, que no se'n torni a recollir el mantell. 19 Ai de les qui esperin un fill o el criďn aquells dies! 20 Pregueu que no hŕgiu de fugir a l'hivern o en dissabte. 21 Perquč aleshores hi haurŕ una gran tribulació, com no n'hi ha haguda cap des de la creació del món fins ara ni tornarŕ a haver-n'hi cap més. 22 I si Déu no hagués decidit d'escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; perň, per amor als elegits, els escurçarŕ. 23 »En aquell moment, si algú us deia: "El Messies és aquí" o "És allŕ", no us ho cregueu. 24 Perquč sortiran falsos messies i falsos profetes, que faran grans senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, també els elegits. 25 Us ho he dit per endavant. 26 Per tant, si us deien: "És al desert", no hi aneu; i si us deien: "És en un lloc amagat", no us ho cregueu. 27 Perquč, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serŕ la vinguda del Fill de l'home. 28 On hi ha carronya, s'hi apleguen els voltors. La vinguda del Fill de l'home
(Mc 13,24-27; Lc 21,25-28)
29 »Tot seguit, després de la tribulació d'aquells dies, el sol s'enfosquirŕ i la lluna ja no farŕ claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran. 30 »Aleshores apareixerŕ en el cel el senyal del Fill de l'home: tots els pobles de la terra faran grans planys quan vegin el Fill de l'home venint sobre els núvols del celamb gran poder i majestat. 31 Ell enviarŕ els seus ŕngels que, al so d'una trompeta potent, reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d'un extrem a l'altre del cel. La lliçó de la figuera
(Mc 13,28-31; Lc 21,29-33)
32 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 33 igualment, quan veureu tot aixň, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 34 Us asseguro que no passarŕ aquesta generació sense que tot aixň hagi succeďt. 35 El cel i la terra passaran, perň les meves paraules no passaran. El dia i l'hora
36 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els ŕngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. 37 »Tal com van ser els dies de Noč, així serŕ la vinguda del Fill de l'home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noč va entrar a l'arca; 39 no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serŕ igualment la vinguda del Fill de l'home. 40 Llavors hi haurŕ dos homes al camp: l'un serŕ pres i l'altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: l'una serŕ presa i l'altra deixada. 42 Vetlleu, doncs, perquč no sabeu quin dia vindrŕ el vostre Senyor. 43 Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permčs que li entressin a casa. 44 Per aixň, estigueu a punt també vosaltres, perquč el Fill de l'home vindrŕ a l'hora menys pensada. El servent fidel i l'infidel
(Lc 12,42-46)
45 »żQui és el servent fidel i assenyat a qui l'amo ha confiat la gent de casa seva perquč els doni l'aliment al temps degut? 46 Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! 47 Us asseguro que li confiarŕ tots els seus béns. 48 Perň si aquell servent era dolent i es deia: "El meu amo tarda", 49 i començava a pegar als seus companys, i se n'anava a menjar i beure amb els embriacs, 50 vindrŕ l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; 51 el castigarŕ i li farŕ compartir la sort dels malvats. Allŕ hi haurŕ els plors i el cruixit de dents.