1 Els efraďmites es van queixar a Gedeó: --Per quč has fet aixň de no cridar-nos quan anaves a combatre contra els madianites? I estaven molt irritats contra ell.2 Perň Gedeó els respongué: --Quč he fet jo que sigui comparable a la vostra gesta? Valen més els gotims d'Efraďm que no pas tota la verema d'Abičzer.3 Déu ha posat a les vostres mans els cabdills de Madian, Oreb i Zeeb. Jo no he estat capaç de fer res comparable a la vostra gesta. Aquesta resposta de Gedeó va calmar la irritació dels efraďmites.
Gedeó a l'est del Jordŕ
4 Gedeó va arribar al Jordŕ i va travessar el riu amb els tres-cents homes que l'acompanyaven. Estaven esgotats, perň continuaven la persecució.5 Gedeó va demanar a la gent de Sucot: --Doneu-me, si us plau, uns quants pans per als homes que m'acompanyen, perquč vénen esgotats, i jo estic perseguint els reis madianites, Zčbah i Salmunnŕ.6 Perň els prohoms de Sucot li van contestar: --Que potser Zčbah i Salmunnŕ ja han caigut a les teves mans perquč hŕgim de donar menjar a les teves tropes?7 Gedeó replicŕ: --D'acord! Tan bon punt el Senyor hagi posat a les meves mans Zčbah i Salmunnŕ, us trillaré la carn amb espines i arços del desert.8 Des d'allí Gedeó va pujar a Penuel i va fer la mateixa petició als seus habitants. Perň aquests li contestaren el mateix que la gent de Sucot.9 Llavors, també ell va replicar a la gent de Penuel: --Quan torni victoriós, enderrocaré aquesta torre.10 Zčbah i Salmunnŕ eren a Carcor amb les seves tropes, uns quinze mil homes. Era tot el que quedava de l'exčrcit dels nňmades d'orient, que ja havien tingut cent vint mil baixes.11 Gedeó va pujar pel camí que segueixen els nňmades, a l'est de Nóbah i Jogbohŕ, i va atacar el campament enemic quan més refiats estaven.12 Els dos reis madianites, Zčbah i Salmunnŕ, van emprendre la fugida, perň Gedeó els perseguí i els va fer presoners, i sembrŕ el pŕnic per tot el campament.13 Tornant de la batalla des de la pujada d'Heres, Gedeó, fill de Joaix,14 va capturar un noi de la població de Sucot i l'interrogŕ. El noi li va escriure els noms dels prohoms i dels ancians de Sucot, en total setanta-set persones.15 Tot seguit, Gedeó anŕ a trobar la gent de Sucot i els va dir: --Aquí teniu Zčbah i Salmunnŕ, pels quals us vau burlar de mi dient: "Que potser Zčbah i Salmunnŕ ja han caigut a les teves mans perquč hŕgim de donar menjar als teus homes esgotats?"16 Llavors va agafar els ancians de la ciutat, prengué espines i arços del desert i va trillar així els homes de Sucot.17 També va enderrocar la torre de Penuel i matŕ la gent d'aquella vila.18 Després va demanar a Zčbah i a Salmunnŕ: --Com eren els homes que vau matar al Tabor? Li respongueren: --S'assemblaven a tu. Cada un tenia l'aspecte de fill d'un rei.19 Gedeó va exclamar: --Eren els meus germans, fills de la meva mare! Per la vida del Senyor, us juro que, si els haguéssiu deixat vius, ara jo no us mataria!20 Aleshores va manar a Jčter, el seu fill gran: --Vinga, mata'ls! Perň el noi no va desembeinar l'espasa perquč tenia por. Era molt jove encara.21 Llavors Zčbah i Salmunnŕ digueren a Gedeó: --Vinga, mata'ns tu mateix, que l'home es mesura pel seu valor. Gedeó va matar els dos reis i es va quedar les mitges llunes que adornaven els colls dels seus camells.
Últims anys de Gedeó
22 Després d'aixň, els israelites van dir a Gedeó: --Sigues el nostre rei i que després ho siguin el teu fill i el teu nét: tu ens has alliberat dels madianites.23 Perň Gedeó els va respondre: --Jo no seré el vostre rei, ni tampoc ho serŕ el meu fill. El vostre rei serŕ el Senyor.24 I va afegir: --Perň vull demanar-vos una cosa: que cadascú em doni un anell del seu botí. Els madianites duien anells d'or, com tots els mercaders del desert.25 Els israelites hi accediren de bon grat: van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí.26 El pes dels anells d'or que Gedeó havia demanat va ser d'uns vint quilos d'or, sense comptar les mitges llunes, les arracades i els vestits de porpra que portaven els reis madianites ni els collars dels seus camells.27 Amb l'or que li van donar, Gedeó es va fabricar un efod i l'instal·lŕ a la ciutat d'Ofrŕ. Tot Israel es va prostituir a Ofrŕ amb aquell efod, que esdevingué així un parany per a Gedeó i la seva família.28 Els madianites van ser humiliats pels israelites i no tornaren a alçar el cap. En vida de Gedeó, hi hagué pau en el país durant quaranta anys.29 Jerubaal, és a dir, Gedeó, fill de Joaix, se'n tornŕ a viure a casa seva.30 Arribŕ a tenir setanta fills, ja que tenia moltes dones.31 També va tenir un fill d'una concubina que vivia a Siquem, i li posŕ el nom d'Abimčlec.32 Gedeó, fill de Joaix, va morir després d'una vellesa feliç; el van enterrar a Ofrŕ d'Abičzer, en el sepulcre del seu pare Joaix.33 A la mort de Gedeó, els israelites van tornar a prostituir-se amb els Baals i escolliren Baal-Berit com el seu déu.34 No es van recordar ja del Senyor, el seu Déu, que els havia alliberat de la mŕ de tots els enemics que els envoltaven.35 Tampoc no van ser agraďts amb la família de Jerubaal-Gedeó, que havia fet tant de bé a Israel.