1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
Un país ple d'estafes i pillatge
1 Ah, si trobés al desertun alberg de vianants!
Deixaria el meu poble,
me n'aniria ben lluny:
tots són uns adúlters,
una colla de traďdors.
2 «La seva llengua, com un arc,
tira mentides,
amb falsedats es fan amos del país,
passen de fer mal a fer més mal,
i a mi no em coneixen.
Ho dic jo, el Senyor.
3 Guardeu-vos els uns dels altres,
no us fieu dels vostres germans,
que els germans van per fer travetes,
i els companys
són marxants de calúmnies.
4 Tothom enganya el seu veí,
no diuen la veritat;
han avesat la llengua a dir mentides;
de tant de fer mal, ni força tenen
5 per a convertir-se.
Pillatge i més pillatge,
estafa i més estafa:
no em volen cončixer.
Ho dic jo, el Senyor.»
6 Per aixň diu el Senyor de l'univers:
«Jo els passaré pel foc de la fornal;
només així
podré depurar el meu poble.
7 La seva llengua és una fletxa mortal,
tots duen l'engany als llavis:
parlen amablement
amb els companys,
perň per dintre
van amb ganes d'enxampar-los.
8 No els haig de demanar comptes
per tot aixň?
A un poble com aquest,
żno li haig de donar el que es mereix?
Ho dic jo, el Senyor.»
Plany per una terra desolada
9 Ploraré i gemegaréper les muntanyes,
entonaré una complanta
pels pasturatges de l'estepa:
els han cremat, i ningú no hi passa,
no s'hi sent belar cap ramat;
des dels ocells fins al bestiar,
tots s'han dispersat i han fugit.
10 «Convertiré Jerusalem
en un munt de runa,
en un refugi de xacals.
De les ciutats de Judŕ
en faré un desert,
no hi quedarŕ ningú.»
11 Qui és el savi
que pugui entendre tot aixň?
żA qui ho ha comunicat
el Senyor, perquč ho anunciď?
Per quč el país ha quedat desfet,
cremat com l'estepa,
i no hi passa ningú?
12 El Senyor respon:
«Perquč han abandonat la Llei
que jo els havia proposat:
no han escoltat la meva paraula,
no l'han seguida.
13 Només han seguit el seu cor obstinat,
han anat darrere els Baals,
tal com havien aprčs
dels seus pares.
14 Per aixň diu el Senyor de l'univers,
Déu d'Israel:
Als d'aquest poble
els faré menjar herbes amargues,
els faré beure aigua emmetzinada.
15 Els escamparé per altres nacions
que ni ells ni els seus pares
no coneixien,
i darrere d'ells enviaré l'espasa
fins a fer-los desaparčixer.»
16 Aixň diu el Senyor de l'univers:
«Cuiteu a cridar les ploraneres,
envieu a buscar les més expertes.»
Que vinguin!
17 Que s'apressin a entonar
un plany per tots nosaltres!
Que els nostres ulls
es desfacin en llŕgrimes
i les nostres parpelles
es fonguin en plors!
18 Se sent un plany a Sió:
«Com hem quedat desolats!
Quina vergonya, la nostra!
Ens han derruďt les cases
i hem hagut d'abandonar el país.»
19 Dones, escolteu la paraula del Senyor,
estigueu atentes al que ell us diu;
ensenyeu una complanta
a les vostres filles,
un cant de dol a les veďnes:
20 «La mort puja per les finestres,
entra als nostres palaus;
extermina pels carrers els infants,
i els joves per les places.»
21 «I tu, de part meva, repeteix
el que dic jo, el Senyor:
Queden estesos els cadŕvers
com fems sobre els camps,
com espigues deixades pels segadors,
que ningú no recull.»
Cončixer el Senyor
22 Aixň diu el Senyor:«Que el savi no es gloriď
de la seva saviesa,
ni el fort de la seva força,
ni el ric de la seva riquesa.
23 D'una sola cosa podeu gloriar-vos:
d'entendre'm i cončixer-me.
Jo, el Senyor, estimo fidelment
i obro amb dret i justícia
sobre la terra.
Aquestes són les coses
que em complauen.
Ho dic jo, el Senyor.»