1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Vuitč poema de Job
1 Job va replicar:Tant de bo que jo sabés on trobar Déu
2 Encara avui és rebel la meva queixa,tot i que encadeno el meu gemec.
3 Tant de bo que jo sabés on trobar Déu!
M'arribaria fins al seu soli,
4 exposaria davant d'ell la meva causa,
la meva boca s'ompliria d'arguments.
5 Coneixeria les seves respostes,
em faria cŕrrec de la seva rčplica.
6 I ell, żpledejaria contra mi amb tot el seu poder?
No, tan sols m'escoltaria amb atenció.
7 Ell tindria al seu davant un home honrat
i jo em deslliuraria per sempre del meu jutge.
8 Perň, si vaig a llevant, no hi és;
a ponent, no l'hi veig.
9 Si es mou pel nord, no me n'adono;
s'amaga cap al sud i no l'albiro.
El Totpoderós m'esfereeix
10 Ell, en canvi, sap per on camino:si em prova en el gresol, en sortiré com l'or.
11 Els meus peus segueixen els seus passos,
segueixo el seu camí sense desviar-me.
12 No m'aparto mai dels seus preceptes,
guardo sempre al cor els seus decrets.
13 Déu té un parer: żqui el pot fer canviar?
Ell sempre porta a terme els seus projectes.
14 Ell executarŕ la sentčncia que em pertoca,
com tantes altres que ha decidit.
15 Per aixň m'esfereeix la seva presčncia.
Com més hi penso, més por li tinc.
16 Déu m'ha omplert el cor de basarda,
el Totpoderós em té esfereďt.
17 Encara no m'he perdut en la tenebra,
perň ell m'ha cobert de foscor.