1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Ezequies consulta el profeta Isaďes
(2Re 19,1-7)
1 Quan el rei Ezequies ho va sentir, s'esquinçŕ també els vestits, es posŕ la roba de sac i se n'anŕ al temple del Senyor. 2 Al mateix temps va enviar el cap del palau reial, Eliaquim, el canceller Xebnŕ i els sacerdots més ancians al profeta Isaďes, fill d'Amós. Tots anaven amb vestit de sac. 3 I li digueren: --Aixň et diu el rei Ezequies: "Avui per a nosaltres és un dia d'infortuni, d'ofensa i d'ignomínia. Com se sol dir, ‘La mare no té força per a infantar, ara que la criatura estŕ a punt de néixer’. 4 El rei d'Assíria ha enviat el seu ajudant de camp per insultar el Déu viu. Tant de bo que el Senyor, el teu Déu, el castigui per tot el que li ha sentit a dir! Tu, prega al Senyor pels pocs que resten del seu poble." 5 Als homes del rei Ezequies que l'havien anat a trobar, Isaďes 6 els va dir: --Digueu al vostre rei aixň que el Senyor li fa saber: "No tinguis por del que has sentit, de les injúries que han proferit contra mi els oficials del rei d'Assíria. 7 Jo faré que rebi unes notícies que el facin decidir a tornar al seu país; allí el faré morir assassinat."Noves amenaces de Sennaquerib
(2Re 19,8-13)
8 L'ajudant de camp assiri va saber que el seu rei havia deixat Laquix per anar a combatre a Libnŕ, i anŕ a trobar-lo en aquesta ciutat. 9 I és que el rei d'Assíria s'havia assabentat que Tirhacŕ, el faraó etíop, havia emprčs una campanya contra ell. Quan el rei d'Assíria va rebre aquesta notícia, va enviar ambaixadors a Ezequies amb aquest missatge: 10 --Digueu aixň a Ezequies, rei de Judŕ: "Que el teu Déu, en qui confies, no t'enganyi dient que Jerusalem no caurŕ a les meves mans! 11 Tu mateix has sentit a dir quč han fet els reis d'Assíria a tots els paďsos, com els han aniquilat. żI tu et penses que te n'escaparŕs? 12 Quan els meus antecessors van destruir Gozan, Haran, Rčssef i la gent d'Edčn que vivien a Telassar, per ventura els déus d'aquestes nacions les pogueren salvar? 13 On són ara els reis d'Hamat, d'Arpad, de Laďr, de Sefarvaim, d'Enŕ i d'Ivŕ?"Pregŕria d'Ezequies
(2Re 19,14-19)
14 Ezequies va agafar la carta que havien portat els ambaixadors assiris i la va llegir. Després va pujar al temple, la desplegŕ davant el Senyor 15 i va pregar així davant d'ell: 16 --Senyor de l'univers, Déu d'Israel, que tens per tron els querubins: tu, que has creat el cel i la terra, ets l'únic Déu de tots els regnes del món. 17 Senyor, estigues atent i escolta; obre els ulls, Senyor, i mira. Escolta les paraules que Sennaquerib envia a dir per insultar-te a tu, el Déu viu. 18 És veritat, Senyor, que els reis d'Assíria han devastat tots els territoris d'aquests paďsos 19 i han llançat al foc els seus déus. Perň aquests no eren déus, sinó estŕtues de fusta o de pedra fetes pels homes; per aixň els assiris els han pogut destruir. 20 Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva'ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l'únic.Isaďes transmet la resposta del Senyor
(2Re 19,20-34)
21 Isaďes, fill d'Amós, enviŕ al rei Ezequies aquest missatge: --Aixň et fa saber el Senyor, Déu d'Israel: "Tu, provocat per Sennaquerib, rei d'Assíria, has fet aquesta pregŕria. 22 El Senyor, doncs, anuncia aixň contra ell:»La ciutat de Sió et menysprea,
es mofa de tu;
Jerusalem es riu de tu
brandant el cap.
23 Qui has insultat? Qui has injuriat?
Contra qui has alçat la veu
i aixecat, altiva, la mirada?
Contra el Sant d'Israel!
24 T'has valgut dels teus oficials
per a insultar el Senyor.
»Tu dius: ‘Amb l'estol
dels meus carros
he pujat al cim de les muntanyes,
als llocs inaccessibles del Líban,
per tallar els cedres més alts
i els millors xiprers.
Arribaré al darrer dels seus cims,
al seu bosc més frondós.
25 He excavat i obert mines i pous,
i n'he begut les aigües;
he eixugat, només posant-hi els peus,
tots els canals d'Egipte.’
26 »żNo ho sabies tu, Sennaquerib,
que vaig decidir fa temps
aixň que he fet,
que ho havia planejat de feia dies
i ara ho he complert?
Per aixň les ciutats fortificades
s'han convertit en munts de ruďnes.
27 Els seus habitants, impotents,
esglaiats i confosos,
són com l'herba dels camps,
com plantes tendres
o com l'herbei dels terrats
que el vent del desert abrusa.
28 Jo ho sé tot, de tu:
si t'aixeques o si t'asseus,
si vas a la guerra o si en tornes,
i si t'enrabies contra mi.
29 Cert, tu t'has enrabiat,
i jo he sentit les teves insolčncies.
Per aixň et posaré l'anella al nas
i la brida a la boca,
i et faré tornar
pel camí per on has vingut. 30 »A tu, Ezequies, jo et dono aquest senyal: Enguany menjareu el que produeixi el gra caigut a terra; l'any vinent, el que produeixin els camps sense sembrar-los. Perň l'any següent sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne els fruits. 31 Els supervivents del llinatge de Judŕ seran com una planta que enfonsarŕ de nou les seves arrels i llevarŕ bon fruit, 32 perquč de Jerusalem encara en sortirŕ una resta, hi haurŕ supervivents a la muntanya de Sió. Aixň és el que farŕ l'amor ardent del Senyor de l'univers.
33 »Al rei d'Assíria,
el Senyor li fa saber aixň:
No entrarŕ en aquesta ciutat,
no hi dispararŕ cap fletxa,
no l'escometrŕ amb batallons escudats
ni aixecarŕ contra ella cap terraplč.
34 Se'n tornarŕ pel mateix camí
per on ha vingut,
sense haver entrat en aquesta ciutat.
Ho dic jo, el Senyor.
35 Protegiré Jerusalem i la salvaré,
per consideració a mi mateix
i a David, el meu servent!"
Partença dels assiris i mort de Sennaquerib
(2Re 19,35-37)
36 Llavors va sortir l'ŕngel del Senyor i féu morir cent vuitanta-cinc mil homes al campament dels assiris. L'endemŕ al matí, a l'hora de llevar-se, tot eren cadŕvers. 37 En veure-ho, Sennaquerib, el rei d'Assíria, va aixecar el campament, se'n tornŕ cap a Nínive i s'hi va quedar. 38 Un dia, mentre pregava en el temple de Nisroc, el seu déu, els seus fills Adrammčlec i Sarčsser el van assassinar i van fugir al país d'Ararat. Un altre dels seus fills, Assarhadon, va regnar en lloc d'ell.