1 Tot gran sacerdot, pres d'entre els homes, estŕ destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats.2 I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorŕncia o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa.3 Per aixň ha d'oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble.4 I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.5 Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glňria de ser gran sacerdot, sinó que l'ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat.6 I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.7 Ell, Jesús, durant la seva vida mortal s'adreçŕ a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llŕgrimes. Déu l'escoltŕ per la seva submissió.8 Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments quč és obeir,9 i, arribat a la plenitud, s'ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l'obeeixen.10 Déu l'ha proclamat gran sacerdot com ho fou Melquisedec.
El sacrifici de Jesucrist, gran sacerdot (5,11-10,39)
Exhortació: Aprofundir en la vida cristiana
11 Encara tenim molt a dir sobre aixň, i l'explicació es presenta difícil, ja que us heu tornat indolents a l'hora d'escoltar.12 Després de tant de temps, ja hauríeu de ser mestres i, en canvi, encara necessiteu que us tornin a ensenyar les primeres nocions de la revelació de Déu; heu arribat fins al punt que us torna a convenir llet en comptes d'aliment sňlid.13 I els qui s'alimenten de llet són incapaços de cončixer allň que és just, ja que només són uns infants.14 L'aliment sňlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, grŕcies a l'experičncia, tenen els sentits avesats a destriar entre el bé i el mal.