1 L'any sisč de la deportació de Jeconies, el dia cinc del sisč mes, jo estava assegut a casa meva i els ancians de Judŕ seien davant meu. Allí la mŕ del Senyor, Déu sobirŕ, es va apoderar de mi2 i vaig veure una figura semblant a la d'un home: el vaig veure, de mig cos en avall, com un foc, i de mig cos en amunt, com nimbat de resplendor, semblant al metall incandescent.3 Llavors allargŕ la mŕ, em prengué pels cabells, i l'Esperit, en visió divina, em va aixecar entre la terra i el cel; llavors em dugué a Jerusalem, a l'entrada de la porta nord de l'atri interior, allí on hi ha l'estŕtua idolŕtrica que provoca la gelosia del Senyor.4 Allŕ hi havia la presčncia gloriosa del Déu d'Israel, tal com jo l'havia vista a la plana.5 Ell em digué: --Fill d'home, mira cap al nord. Jo hi vaig dirigir la mirada, i just a l'entrada que dóna a l'altar hi havia l'estŕtua idolŕtrica que provoca la gelosia del Senyor.6 Ell continuŕ dient-me: --Fill d'home, no veus quč fan? żNo t'adones de les grans abominacions que la gent d'Israel comet aquí, en el meu santuari, tan grans que em veuré obligat a abandonar-lo? Doncs encara veurŕs abominacions pitjors.7 Llavors em va dur a l'entrada de l'atri, vaig mirar i vaig veure un esvoranc a la paret.8 Ell em digué: --Fill d'home, travessa la paret. Jo vaig travessar-la. Hi havia una obertura.9 Ell em va dir: --Entra i mira quines abominacions s'hi cometen.10 Vaig entrar i vaig veure representacions de tota mena de rčptils i d'altres animals detestables, tots els ídols d'Israel, gravats a la paret tot al voltant.11 Setanta homes dels ancians d'Israel, entre ells Jaazaniahu, fill de Xafan, estaven drets davant d'ells, cada un amb el seu encenser a la mŕ. El perfum de l'encens pujava amunt.12 I em digué: --żHas vist, fill d'home, quč fan a les fosques els notables d'Israel, cada un dins la cambra on té la seva imatge? Perquč diuen: "El Senyor no ens veu, el Senyor ha abandonat el país."13 I continuŕ dient-me: --Encara veurŕs cometre abominacions pitjors.14 Llavors em va dur a l'entrada de la porta nord del temple del Senyor, on hi havia unes dones assegudes que ploraven per Tammuz.15 Ell em digué: --żHas vist, fill d'home? Doncs encara veurŕs abominacions pitjors que aquestes.16 Em va dur encara a l'atri interior del temple del Senyor. A l'entrada del santuari del Senyor, entre el vestíbul i l'altar, hi havia uns vint-i-cinc homes, d'esquena al santuari del Senyor i de cara a l'orient, prosternats mirant al sol.17 I em digué: --żHas vist, fill d'home? żA la gent de Judŕ li semblen poca cosa les abominacions comeses aquí? Després d'haver omplert el país de violčncia i d'haver tornat a irritar-me, mira com es posen davant meu per ofendre'm a la cara.18 Doncs jo també respondré indignat: no els miraré amb compassió ni en tindré pietat; encara que clamin desesperadament a les meves orelles, no els escoltaré.