1 El Senyor va ordenar a Moisčs: --Vés-te'n d'aquí amb el poble que vas treure d'Egipte. Vés cap al país que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob de donar als seus descendents.2 Jo enviaré al teu davant un ŕngel i expulsaré els cananeus, els amorreus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus.3 Entrarŕs en un país que regalima llet i mel. Perň jo no us hi acompanyaré, perquč sou un poble que va a la seva, i encara us exterminaria pel camí.4 En sentir el poble aquestes paraules tan dures, s'entristí de tal manera que es vestiren de dol: ningú no es posava vestits de festa.5 Perquč el Senyor havia manat a Moisčs que digués als israelites: «Ets un poble que va a la seva. Si jo t'acompanyés uns moments, t'exterminaria. Treu-te els vestits de festa i veuré quč faig amb tu.»6 I d'ençŕ que se n'anaren de la muntanya de l'Horeb, els israelites no es tornaren a vestir de festa.
La tenda del trobament
7 A cada etapa, Moisčs plantava la tenda a una certa distŕncia del campament. Li havia donat el nom de «tenda del trobament». Tothom qui volia consultar el Senyor sortia cap a la tenda del trobament, que era fora del campament.8 Cada vegada que Moisčs sortia del campament per anar a la tenda, tot el poble s'aixecava; tothom es quedava dret a l'entrada de la seva prňpia tenda i seguia Moisčs amb la mirada fins que el veien entrar a la tenda.9 Tan bon punt Moisčs hi entrava, la columna de núvol baixava i es quedava a l'entrada de la tenda: era el moment en quč el Senyor parlava amb Moisčs.10 Quan el poble veia que la columna de núvol es quedava a l'entrada de la tenda, tothom es prosternava a l'entrada de la seva prňpia tenda.11 El Senyor parlava a Moisčs cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisčs se'n tornava al campament, perň el seu ajudant, el jove Josuč, fill de Nun, no es movia de la tenda del trobament.
Moisčs suplica al Senyor
12 Moisčs va dir al Senyor: --Mira, tu em manes que guiď aquest poble, perň no m'has fet saber qui farŕs venir amb mi. I, tanmateix, m'has dit: "Jo et conec pel teu nom", i encara: "Et concedeixo el meu favor."13 Si és així, si m'has concedit el teu favor, et prego que em mostris els teus camins: llavors et coneixeré, i, de fet, m'haurŕs concedit el teu favor. Recorda que aquesta gent són el teu poble.14 El Senyor li va respondre: --Vindré en persona i et faré reposar.15 Moisčs va replicar: --Si no véns en persona, no ens facis sortir d'aquí.16 Com podré saber que ens has concedit el teu favor, tant a mi com al teu poble, si tu no véns amb nosaltres? Només si véns amb nosaltres ens distingirem, jo i el teu poble, de tots els altres pobles de la terra.17 El Senyor li respongué: --També faré aixň que em demanes, ja que t'he concedit el meu favor i et conec pel teu nom.18 Llavors Moisčs va dir: --Deixa'm contemplar, si et plau, la teva glňria.19 El Senyor li va respondre: --Jo faré passar davant teu tota la meva bondat i pronunciaré el meu nom, que és "el Senyor". Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir.20 Perň va afegir: --No podrŕs veure la meva cara, perquč el qui em veu no pot continuar vivint.21 I va dir encara: --Aquí vora meu tens aquest lloc. Posa't damunt la roca,22 i, quan passarŕ la meva glňria, t'amagaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la mŕ fins que jo hagi passat.23 Després retiraré la meva mŕ i em podrŕs veure d'esquena; perň la meva cara, ningú no la pot veure.