1 »Escolta, Israel! Avui travessarŕs el Jordŕ per desposseir nacions més grans i poderoses que tu. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel.2 Entre elles hi ha també els anaquites, que són gent de raça gegant. Ja saps quč diuen d'ells: "Qui pot resistir els descendents d'Anac?"3 Avui podrŕs constatar que el Senyor, el teu Déu, travessa el Jordŕ al teu davant, com un foc devorador; ell els destruirŕ, els doblegarŕ davant teu. Tu els desposseirŕs i els farŕs desaparčixer rŕpidament, com t'ha promčs el Senyor.4 »Quan el Senyor, el teu Déu, haurŕ apartat aquestes nacions del teu davant, no pensis dintre teu: "El Senyor m'ha concedit de conquerir aquest país perquč sóc just." Si el Senyor les expulsarŕ del teu davant, és perquč elles són culpables.5 No entrarŕs a prendre possessió del seu país perquč tu siguis just o recte de cor. El Senyor, el teu Déu, expulsarŕ de davant teu aquestes nacions, perquč són culpables: així complirŕ el jurament que va fer als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob.6 Sŕpigues bé que el Senyor, el teu Déu, no et dóna aquest país fčrtil en possessió perquč t'ho mereixis; tu ets un poble que sempre va a la seva.
Pecat del poble a l'Horeb
7 »No oblidis que, en el desert, vas provocar la indignació del Senyor, el teu Déu. Recorda-ho bé. Heu estat rebels al Senyor des del dia que sortíreu d'Egipte fins que heu arribat aquí.8 »A l'Horeb vau provocar la indignació del Senyor fins al punt que, enutjat contra vosaltres, volia fer-vos desaparčixer.9 Jo havia pujat a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l'aliança que el Senyor havia pactat amb vosaltres. Em vaig quedar a dalt de la muntanya quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res.10 El Senyor em va donar les dues taules de pedra, on la seva mŕ divina havia escrit tots els manaments que us havia donat des del mig del foc, el dia que us havíeu reunit en assemblea al peu de la muntanya.11 »Al cap de quaranta dies i quaranta nits, el Senyor em va donar les dues taules de pedra, les taules de l'aliança,12 i em digué: "Vés, baixa de pressa, perquč s'ha pervertit el teu poble, aquell que tu havies fet sortir d'Egipte. De seguida s'han desviat del camí que jo els indicava i s'han fabricat un ídol de fosa."13 I el Senyor afegí: "Veig com és aquest poble: sempre va a la seva.14 Deixa'm fer: jo el destruiré i esborraré el seu record de sota el cel. Després faré de tu un poble més gran i més nombrós que no pas ells."15 »Llavors vaig dirigir-me al peu de la muntanya amb les dues taules de l'aliança a les mans. La muntanya encara era tota abrandada.16 Vaig veure, efectivament, que havíeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fet un vedell de fosa. Us havíeu desviat de seguida del camí que el Senyor us indicava.17 Llavors vaig agafar les dues taules, les vaig llançar amb totes dues mans i vaig esmicolar-les davant vostre.
Moisčs intercedeix davant el Senyor
18 »Tot seguit em vaig prosternar amb el front a terra davant el Senyor i m'hi vaig estar quaranta dies i quaranta nits, com la primera vegada, sense menjar ni beure res, demanant perdó per tots els pecats que havíeu comčs: havíeu ofčs el Senyor amb el vostre mal comportament i havíeu provocat la seva indignació.19 Jo mateix estava esglaiat per l'enuig i el rigor del Senyor, que us volia destruir. Perň també aquesta vegada el Senyor em va escoltar.20 Fins i tot contra Aaron, el Senyor estava molt indignat, tant que el volia fer morir. També vaig intercedir per ell aquell dia.21 »Després vaig agafar el vedell, aquella infŕmia que us havíeu fabricat, el vaig fondre, vaig esclafar el metall, el vaig moldre fins a fer-ne pols i vaig llançar aquella pols al rierol que baixa de la muntanya.22 »Encara a Taberŕ, a Massŕ i a Quibrot-Ataavŕ tornŕreu a provocar la indignació del Senyor.23 I a Cadeix-Barnea, quan el Senyor us volia enviar a conquerir el país que us havia donat, us rebel·lŕreu contra l'ordre del Senyor, el vostre Déu: no hi vau confiar, no el vau obeir.24 D'ençŕ que us conec, heu estat sempre rebels al Senyor.25 »Vaig estar, doncs, prosternat amb el front a terra davant el Senyor quaranta dies i quaranta nits, perquč el Senyor havia amenaçat de destruir-vos.26 Vaig pregar dient: "Senyor, Déu sobirŕ, no destrueixis el poble que és la teva heretat, el poble que la teva grandesa ha rescatat i ha fet sortir d'Egipte amb mŕ forta.27 Recorda't dels teus servents Abraham, Isaac i Jacob i no tinguis en compte l'obstinació d'aquest poble, la seva dolenteria i els seus pecats.28 Que no puguin dir els del país d'on ens has fet sortir: ‘El Senyor no ha estat capaç de fer-los entrar al país que els havia promčs. No els estimava, i per aixň els va fer sortir perquč morissin al desert.’29 Senyor, són el teu poble, la teva heretat, aquells que tu vas fer sortir amb gran força i amb braç poderós."