1 »Després vam pujar en direcció a Basan, perň Og, rei de Basan, ens va sortir al pas amb tot el seu exčrcit per atacar-nos prop d'Edreí.2 Llavors el Senyor em va dir: "No tinguis por d'ell: el poso a les teves mans amb tot el seu exčrcit i el seu territori. Tracta'l com vas tractar Sehon, el rei amorreu que regnava a Heixbon."3 Així el Senyor, el nostre Déu, va posar també a les nostres mans Og, rei de Basan, amb tot el seu exčrcit. Els vam derrotar i no deixŕrem cap supervivent.4 Vam ocupar totes les seves ciutats: no n'hi hagué ni una que no els la prenguéssim. En total van ser seixanta ciutats de la regió d'Argob, a Basan, on regnava Og.5 Totes eren ciutats fortificades, amb muralles altes, amb portes i forrellats. I aixň, sense comptar un gran nombre de pobles que no tenien muralles.6 Vam consagrar a l'extermini totes aquelles ciutats, amb els homes, les dones i les criatures, tal com havíem fet amb Sehon, rei d'Heixbon.7 Només ens reservŕrem, com a botí, tot el bestiar i tot el que havíem saquejat de les ciutats.
Repartició del territori de Galaad
8 »Així ens havíem apoderat del territori dels dos reis amorreus establerts a l'est del Jordŕ, des del torrent d'Arnon fins a la muntanya de l'Hermon.9 Els habitants de Sidó anomenen Sirion la muntanya de l'Hermon, mentre que els amorreus l'anomenen Senir.10 Havíem conquerit totes les ciutats de l'altiplŕ, les del país de Galaad i també les de Basan, on regnava Og, fins a les ciutats de Salcŕ i Edreí.11 El rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafaďta. A Rabŕ dels ammonites es pot veure el seu sarcňfag, tallat en pedra de basalt: fa més de quatre metres de llarg i vora dos metres d'ample.12 »En aquell temps vam prendre possessió de tot el territori. Vaig assignar a les tribus de Rubčn i de Gad la part que va des d'Aroer, que és al torrent d'Arnon, fins a la meitat de la regió muntanyosa de Galaad, amb les ciutats que s'hi troben.13 A la meitat de la tribu de Manassčs li vaig assignar la resta de Galaad i tot Basan, que havia estat reialme d'Og. Tota la regió d'Argob amb Basan era coneguda com el país dels rafaďtes.14 Jaďr, descendent de Manassčs, va ocupar la regió d'Argob, fins a la frontera dels gueixurites i dels maacatites, i posŕ el seu propi nom a aquestes contrades de Basan: encara avui s'anomenen els Poblets de Jaďr.15 A Maquir li vaig assignar una part de Galaad.16 A les tribus de Rubčn i de Gad els vaig donar el territori que va des de Galaad fins al torrent d'Arnon. El fons de la vall de l'Arnon fa de frontera sud, i el riu Jaboc és la frontera dels ammonites.17 Vaig assignar-los també l'Arabŕ, que té el Jordŕ per frontera, des de Genesaret fins al Mar Mort, al peu dels vessants del mont Pisgŕ, a l'est del Jordŕ.18 »Al mateix temps vaig donar aquesta ordre a les tribus de Rubčn i de Gad i a la meitat de la tribu de Manassčs: "El Senyor, el vostre Déu, us dóna aquest país en possessió. Els homes de guerra travessareu armats el Jordŕ davant els vostres germans israelites.19 Només les vostres dones, les vostres criatures i els vostres ramats —sé que són nombrosos— es quedaran a les ciutats que us he donat.20 Ajudeu els vostres germans fins que el Senyor els concedeixi el repňs, com ha fet amb vosaltres, un cop hagin pres possessió, ells també, del país que el Senyor, el vostre Déu, els dóna a la banda occidental del Jordŕ. Després podreu tornar cadascú al territori que us he assignat."21 »També en aquella ocasió vaig dir a Josuč: "Has vist amb els teus propis ulls com el Senyor, el vostre Déu, ha tractat aquells dos reis. De la mateixa manera tractarŕ tots els reialmes que trobarŕs a l'altra banda del Jordŕ.22 No tingueu por d'ells, perquč el Senyor, el vostre Déu, combatrŕ a favor vostre."
Moisčs no entrarŕ a la terra promesa
23 »Llavors vaig fer aquesta pregŕria al Senyor:24 "Senyor, Déu sobirŕ, ara has començat a mostrar-me a mi, el teu servent, la teva grandesa i el poder de la teva mŕ. Quin Déu hi ha, al cel o a la terra, que faci les meravelles i les gestes que tu fas?25 Deixa'm passar el Jordŕ. Voldria veure aquell país fčrtil que hi ha a l'altra banda: aquelles muntanyes magnífiques i el Líban."26 »Perň el Senyor, per culpa vostra, es va irritar contra mi i no em va escoltar. Em respongué: "Prou! No insisteixis més!27 Puja al cim del Pisgŕ i mira a ponent i al nord, al sud i a llevant. Contempla el país, perň no passarŕs el Jordŕ.28 Dóna instruccions a Josuč. Encoratja'l, fes-lo ben ferm: ell conduirŕ el poble al país que contemplarŕs i els el donarŕ en possessió."29 »Després vam acampar en aquesta vall, davant mateix de Betpeor.