1 Aleshores vaig sentir una veu forta que, del temple estant, deia als set ŕngels: --Aneu i aboqueu per la terra les set copes dels cŕstigs de Déu.2 El primer se'n va anar i va abocar la seva copa per la terra, i als homes que portaven l'encuny de la bčstia i que adoraven la seva estŕtua, els van sortir unes úlceres dolentes i malignes.3 El segon va buidar la seva copa pel mar, i l'aigua es va tornar sang, una sang de cadŕver, i tots els animals que viuen al mar van morir.4 El tercer va vessar la seva copa pels rius i per les fonts d'aigua, i es van convertir en sang.5 Llavors vaig sentir l'ŕngel de les aigües que deia: --Tu, el qui ets i el qui eres, el Sant, ets just donant aquestes sentčncies.6 Ells havien vessat la sang del poble sant i dels profetes, i ara tu els has fet beure sang. Realment s'ho mereixien!7 També vaig sentir que l'altar deia: --Ben cert, Senyor, Déu de l'univers, les teves sentčncies són justes, no van mai errades.8 El quart ŕngel va abocar la seva copa pel sol, i al sol li fou concedit de cremar els homes amb foc.9 Els homes s'abrusaven per la gran xardor i blasfemaven contra el nom de Déu, que té poder sobre aquestes plagues, perň no es van convertir ni li donaren glňria.10 El cinquč ŕngel va buidar la seva copa damunt el tron de la bčstia, i el reialme de la bčstia quedŕ cobert de tenebres. La gent es mossegava la llengua de dolor,11 i blasfemava contra el Déu del cel a causa del sofriment i de les úlceres, perň no es van convertir de la seva manera de viure.12 El sisč ŕngel va vessar la seva copa sobre l'Eufrates, el gran riu, i l'aigua del riu es va eixugar, deixant via lliure als reis que havien de venir de sol ixent.13 I vaig veure sortir de les boques del drac, de la bčstia i del fals profeta tres esperits impurs com granotes:14 eren tres esperits diabňlics capaços de fer miracles i anaren a trobar els reis de tota la terra per convocar-los a la batalla del gran dia del Déu de l'univers.15 -16 Els van convocar al lloc que en hebreu es diu Harmagedon. Mira, jo vinc com un lladre. Feliç el qui vetlla sense treure's els vestits perquč no se n'hagi d'anar nu i li vegin les vergonyes!17 El setč ŕngel va abocar la seva copa per l'espai. Llavors, de dintre el temple, del tron de Déu, va sortir una veu forta que deia: --Ja s'ha complert!18 Van esclatar llamps i tronades, i la terra tremolava de la manera més horrible que mai ha tremolat des que l'home viu en aquest món.19 La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i totes les ciutats dels pagans es van esfondrar. Déu es recordŕ de la gran Babilňnia i li passŕ la copa del vi dels seus cŕstigs.20 Les illes van fugir, desaparegueren les muntanyes,21 i una gran calamarsada de pedres de quintar va caure sobre els homes. Perň els homes encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible.