1 Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anŕ a trobar el gran sacerdot2 i li demanŕ cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.3 Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltŕ una llum fulgurant que venia del cel.4 Va caure a terra i sentí una veu que li deia: --Saule, Saule, per quč em persegueixes?5 Ell preguntŕ: --Qui ets, Senyor? Li respongué: --Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.6 Aixeca't, entra a la ciutat, i allŕ et diran el que has de fer.7 Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, perň no veien ningú.8 Quan Saule s'aixecŕ de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mŕ i el van portar fins a Damasc.9 Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.10 Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridŕ: --Ananies! Ell respongué: --Aquí em tens, Senyor.11 El Senyor li digué: --Vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: estŕ pregant,12 i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquč recobrés la vista.13 Ananies replicŕ: --Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem,14 i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se'n presos tots els qui invoquen el teu nom.15 El Senyor li digué: --Vés-hi, que aquest home és l'instrument que jo he escollit perquč doni testimoni del meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites.16 Jo li faré veure tot el que haurŕ de sofrir pel meu nom.17 Aleshores Ananies hi anŕ, entrŕ a la casa, li va imposar les mans i li digué: --Saule, germŕ, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparčixer pel camí quan venies, m'envia perquč recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant.18 A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrŕ la vista. Llavors mateix s'aixecŕ i es va fer batejar.19 Després prengué aliment i recobrŕ les forces. Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc,
Saule predica a Damasc
20 i ben aviat es posŕ a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.21 Tothom qui el sentia no se'n sabia avenir i deia: --żNo és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? żNo havia vingut aquí precisament per endur-se'ls empresonats als grans sacerdots?22 Perň Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.23 Passat bastant temps, els jueus van prendre l'acord de matar-lo,24 perň Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar.25 Perň els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove.
Saule arriba a Jerusalem
26 Saule va arribar a Jerusalem, i allŕ intentava d'unir-se als deixebles, perň tots li tenien por, perquč no creien que fos de veritat un deixeble.27 Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apňstols. Els explicŕ com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contŕ amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús.28 Des d'aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia el nom del Senyor.29 També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, perň aquests cercaven de matar-lo.30 Quan els germans ho van saber, se'l van endur a Cesarea i d'allí el feren marxar a Tars.31 L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S'anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia grŕcies al consol de l'Esperit Sant.
Pere guareix un paralític
32 Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida.33 Allŕ va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys.34 Pere li digué: --Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca't i fes-te el llit. Ell es va aixecar a l'instant.35 Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.
Pere retorna Dorques a la vida
36 A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines.37 Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa.38 Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a Jafa.39 Pere se'n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l'acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles.40 Pere va fer sortir tothom i es quedŕ pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadŕver, digué: --Tabita, aixeca't. Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar.41 Pere l'agafŕ per la mŕ i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva.42 La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor.43 Pere es quedŕ a Jafa una temporada llarga, a casa d'un tal Simó, blanquer d'ofici.