1 L'any novč del regnat de Sedecies, el mes desč, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilňnia, va arribar amb tot el seu exčrcit davant de Jerusalem i acampŕ enfront de la ciutat. La van envoltar d'un mur de setge,2 i Jerusalem estigué assetjada fins a l'any onze de Sedecies.3 El dia nou del mes, quan a la ciutat la fam havia arribat a un extrem insuportable i la gent del poble ja no tenia res per a menjar,4 els enemics van obrir una bretxa a la muralla. Llavors tots els homes de guerra es van escapar durant la nit per la porta que hi ha entre les dues muralles, davant el jardí del Rei, tot i que els caldeus tenien encerclada la ciutat. El rei se'n va anar pel camí de l'Arabŕ.5 Perň les tropes caldees el van perseguir i el van agafar a l'Arabŕ de Jericó; totes les seves tropes, desbandades, l'havien abandonat.6 Van fer presoner el rei, el conduďren a Riblŕ, davant el rei de Babilňnia, i li donaren la sentčncia:7 els fills de Sedecies van ser degollats davant d'ell, i a Sedecies, Nabucodonosor mateix li va buidar els ulls, el va fer encadenar i manŕ que el duguessin a Babilňnia.
Incendi de Jerusalem. Segona deportació
8 El mes cinquč, el dia set del mes, que corresponia a l'any dinou del regnat de Nabucodonosor a Babilňnia, Nebuzaradan, cap de la guŕrdia i oficial del rei de Babilňnia, va arribar a Jerusalem9 i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important.10 Les tropes caldees, a les ordres del cap de la guŕrdia, van enderrocar totes les muralles que envoltaven Jerusalem.11 Nebuzaradan, cap de la guŕrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s'havien passat al rei de Babilňnia i els pocs del poble baix que quedaven.12 El cap de la guŕrdia només va deixar-hi la gent més pobra per al conreu de vinyes i camps.13 Els caldeus van fer trossos les columnes de bronze del temple del Senyor, les peanyes i l'anomenat «Mar» de bronze que hi havia al temple del Senyor i se'n van endur tot el bronze a Babilňnia.14 També van agafar les olles, les pales, els ganivets, les cassoletes i tots els objectes de bronze destinats al culte.15 El cap de la guŕrdia va prendre igualment els encensers, les calderetes d'aspersió, tot el que era d'or i tot el que era de plata.16 Les dues columnes, l'anomenat «Mar» i les peanyes que Salomó havia fet per al temple del Senyor, sumaven una quantitat de bronze incalculable.17 Les columnes feien cada una divuit colzades d'alt, i els capitells de bronze tenien una alçada de tres colzades; cada capitell tenia al voltant una xarxa de magranes, tot de bronze. Els capitells de cada columna tenien la mateixa decoració sobre la xarxa.18 El cap de la guŕrdia va empresonar el gran sacerdot Seraiŕ, el segon sacerdot Sefaniŕ i els tres guardians del cancell.19 També va detenir a la ciutat un alt funcionari responsable dels homes de guerra, cinc consellers del rei que s'havien quedat a Jerusalem, l'oficial de l'exčrcit encarregat d'allistar la gent del poble, i seixanta homes de la gent del poble que s'havien quedat a la ciutat.20 Nebuzaradan, cap de la guŕrdia, els va agafar i els conduí davant el rei de Babilňnia, a Riblŕ.21 El rei de Babilňnia els féu matar a Riblŕ, al país d'Hamat. Així va ser deportat el poble de Judŕ lluny de la seva terra.
El governador Guedaliŕ
22 Als qui havien quedat al país de Judŕ, aquells que Nabucodonosor, rei de Babilňnia, hi havia deixat, els va donar per governador Guedaliŕ, fill d'Ahicam, fill de Xafan.23 Quan tots els oficials de l'exčrcit i els seus homes van saber que el rei de Babilňnia havia posat Guedaliŕ com a governador, l'anaren a trobar amb els seus homes a Mispŕ: eren Ixmael, fill de Netaniŕ, Johanan, fill de Caréah, Seraiŕ, fill de Tanhúmet, de Netofŕ, i Jaazaniahu, fill del maacatita.24 Guedaliŕ els va fer, a ells i als seus homes, aquest solemne jurament: --No tingueu por dels oficials dels caldeus. Quedeu-vos al país, sotmeteu-vos al rei de Babilňnia, i tot us anirŕ bé.25 Perň, el mes setč, Ixmael, fill de Netaniŕ, fill d'Elixamŕ, que era de llinatge reial, va arribar amb deu homes i van matar Guedaliŕ i els jueus i els caldeus que eren amb ell a Mispŕ.26 Després d'aixň, tot el poble, del més petit fins al més gran, amb els oficials de l'exčrcit, se'n van anar a Egipte, per por dels caldeus.
27 Al cap de trenta-set anys d'haver estat deportat Jeconies, rei de Judŕ, Evil-Merodac, rei de Babilňnia, el va indultar i el va treure de la presó el dia vint-i-set del mes dotzč de l'any que començava a regnar.28 Va parlar-li amistosament i li assignŕ un setial més elevat que el dels altres reis que vivien a la cort de Babilňnia.29 Li va fer treure els vestits de presoner i sempre més, durant tota la vida, Jeconies va menjar a la taula del rei.30 El rei de Babilňnia li va procurar el manteniment diari tota la resta de la seva vida.