Els ídols mentiders
1 Demaneu al Senyorles pluges de primavera.
Ell, que llança llampecs
i congria tempestes,
fa créixer per als homes
l'herba del camp.
2 Perň els ídols responen
amb oracles mentiders,
els endevins veuen falsedats,
els somnis que expliquen
són il·lusoris,
donen falsos consols.
Per aixň els vostres pares
anaven esgarriats,
abatuts com un ramat sense pastor.
Alliberament i retorn a la pŕtria
3 «Contra els pastorss'encén la meva ira,
passaré comptes amb aquests bocs.
Jo, el Senyor de l'univers,
em preocuparé del meu ramat,
el poble de Judŕ,
i el conduiré al combat
com un cavall gloriós.
4 D'ell sortirŕ la Pedra Principal,
l'Estaca de la Tenda,
l'Arc de Guerra:
tots els capitans sortiran d'ell.
5 Seran com aquells guerrers ardits
que es llancen al combat
trepitjant el fang dels carrers;
lluitaran perquč jo, el Senyor,
sóc amb ells,
i els cavallers enemics
hauran de fugir humiliats.
6 Jo enfortiré el poble de Judŕ,
salvaré el poble de Josep.
Els faré tornar
perquč me n'he apiadat,
serŕ com si mai
no els hagués rebutjat.
Jo sóc el Senyor, el seu Déu,
que els responc.
7 Els homes d'Efraďm seran uns herois,
estaran contents
com si haguessin begut vi;
els seus fills se n'alegraran
quan ho vegin,
s'ompliran de goig grŕcies al Senyor.
8 Els faré un senyal per reunir-los,
perquč els he rescatat.
Tornaran a ser tants com eren.
9 Jo els he escampat entre els pobles,
perň de lluny estant
es recordaran de mi,
i tornaran amb els fills
que havien fet créixer.
10 Els faré tornar
d'Egipte i d'Assíria,
els reuniré i els portaré
a Galaad i al Líban,
perň ni tan sols allí
no tindran prou lloc.
11 Jo travessaré la mar perillosa,
partiré les ones,
i el fons del Nil s'assecarŕ.
L'orgullosa Assíria serŕ humiliada,
Egipte perdrŕ el seu poder.
12 Jo enfortiré el meu poble,
i ells caminaran en el meu nom.
Ho dic jo, el Senyor.»