1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Et lloem, Déu nostre, et lloem
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Salm. Del recull d'Assaf. Cŕntic.2 Et lloem, Déu nostre, et lloem;
el teu nom s'ha fet cončixer,
i tothom conta els teus prodigis:
3 «Vindré», diu ell, «a judicar amb raó
quan jo mateix ho decideixi.
4 Encara que trontolli la terra amb tots els qui l'habiten,
jo mantindré ferms els seus pilars.» Pausa
5 Ara dic als insolents: «No us insolenteu!»
Dic als descreguts: «No us enorgulliu!
6 No alceu tan alt el vostre front
ni parleu amb aquest gest arrogant.»
7 La grandesa no ve
ni de llevant, ni de ponent, ni del desert;
8 ve de Déu, l'únic que judica,
que abaixa l'un i exalta l'altre.
9 El Senyor té una copa a la mŕ,
plena d'un vi fort, adobat amb espčcies,
i el fa beure fins a l'última gota
a tots els descreguts de la terra.
10 Ho proclamaré per sempre més,
cantaré al Déu de Jacob:
11 «Abatré», diu ell, «l'orgull del descregut,
perň el just alçarŕ el seu front.»