1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Fes-me cončixer, Senyor, la meva fi
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David.2 M'havia dit a mi mateix:
«Vigilaré els meus passos
per no pecar amb la llengua;
guardaré closos els llavis
mentre hi hagi un injust al meu davant.»
3 Em tancava, doncs, en el silenci,
callava sense profit,
i el meu turment s'exacerbava,
4 el cor em cremava dintre meu.
Perň, després que hi he pensat, s'ha encčs un foc
i ha parlat la meva llengua:
5 «Fes-me cončixer, Senyor, la meva fi,
els anys de vida que em queden:
que m'adoni que passo de pressa.»
6 Els meus anys es mesuren amb pocs pams,
la meva vida, davant teu, és un no res.
L'home dura tant com un respir, Pausa
7 trafiqueja amb coses fugisseres;
es neguiteja inútilment,
arreplega i no sap per a qui.
8 I ara, Senyor, quina esperança em queda?
Jo confio en tu!
9 Allibera'm de totes les faltes,
no m'exposis a les burles dels insensats.
10 Ara guardo silenci. No obriré la boca,
perquč ets tu qui ho fas tot.
11 Desvia de mi els teus cops,
defalleixo sota una mŕ tan rigorosa.
12 Tu eduques l'home castigant les seves culpes
i consumeixes els seus béns tal com fa l'arna;
l'home no és més que un respir. Pausa
13 Escolta, Senyor, la meva pregŕria,
estigues atent al meu crit d'auxili,
no facis el sord als meus plors,
perquč per a tu sóc només un immigrant,
un foraster com els meus pares.
14 Aparta de mi l'esguard, que m'assereni,
abans no me'n vagi i ja no sigui res.