1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo
1 Al·leluia!Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
2 żQui pot contar les proeses del Senyor
i proclamar les seves lloances?
3 Feliços els qui observen la llei
i obren sempre amb justícia!
4 Per l'amor que tens al teu poble,
recorda't de nosaltres, Senyor;
visita'ns, vine a salvar-nos!
5 Que puguem veure feliços els elegits,
que ens alegrem amb el teu poble
i ens gloriem amb la teva heretat.
6 Hem pecat igual que els nostres pares,
som culpables, hem estat infidels.
7 Els nostres pares a Egipte
no van comprendre els teus prodigis;
i oblidant el gran amor que ens tens,
es van rebel·lar vora les aigües del Mar Roig.
8 Perň ell els salvŕ per amor del seu nom,
perquč fos conegut el seu poder.
9 Amenaçŕ el Mar Roig, i quedŕ eixut,
i van passar per l'oceŕ com pel desert;
10 els salvŕ de les mans dels adversaris,
els alliberŕ de l'exčrcit enemic.
11 L'aigua sepultŕ els perseguidors,
no en va quedar ni un de sol.
12 Llavors van creure en les promeses del Senyor
i cantaren les seves lloances.
13 Perň aviat van oblidar les seves obres,
no van fiar-se dels plans que tenia.
14 En la solitud desitjaren bon menjar
i temptaren Déu en el desert.
15 Ell els concedí el que demanaven,
perň aquell menjar no els va fer cap profit.
16 Al campament van tenir enveja de Moisčs
i d'Aaron, consagrat al Senyor;
17 perň s'obrí la terra i engolí Datan,
el sepultŕ amb la banda d'Abiron;
18 un foc va consumir aquella gentussa,
una flamarada devorŕ aquells malvats.
19 A l'Horeb van fer una imatge de vedell,
adoraren un ídol de fosa;
20 van canviar Déu, la seva glňria,
per la imatge d'un animal que menja herba.
21 Van oblidar Déu, que els havia salvat,
que havia fet prodigis a Egipte,
22 meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del Mar Roig.
23 Ja parlava Déu d'exterminar-los,
quan Moisčs, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el decantŕ de destruir-los.
24 Després menysprearen la terra deliciosa,
no van creure en la seva promesa;
25 van murmurar al campament,
no escoltaren la veu del Senyor.
26 Ell va alçar la mŕ jurant
que els faria morir en aquell desert,
27 que llançaria els seus fills entre els pobles
i els escamparia per tots els paďsos.
28 També es van sotmetre al déu Baal de Peor,
menjant les víctimes ofertes a déus morts;
29 amb el seu obrar irritaren el Senyor,
i una epidčmia es va abatre damunt d'ells.
30 Perň Pinhŕs va fer justícia,
i es va deturar l'epidčmia;
31 i li fou tingut en compte, en bé d'ell
i dels seus descendents per sempre.
32 També provocaren el Senyor a les fonts de Meribŕ
i, per culpa d'ells, Moisčs rebé el seu cŕstig;
33 li havien amargat l'esperit
i va parlar sense pensar quč deia.
34 Tampoc no van exterminar els cananeus
tal com el Senyor els havia ordenat;
35 es van emparentar amb els pagans
i es contagiaren dels seus costums.
36 Van donar culte als seus ídols,
van caure en els seus paranys,
37 immolant als dimonis
els seus fills i les seves filles.
38 Vessaren així una sang innocent,
la sang dels fills i de les filles
sacrificats als ídols cananeus,
i aquella sang va profanar el país.
39 Es deshonraren amb els seus costums,
es prostituďren amb el seu obrar.
40 El Senyor es va arborar contra el seu poble
i avorrí la seva heretat;
41 els abandonŕ en mans d'altres nacions,
d'enemics que els van sotmetre;
42 els van oprimir els adversaris,
els van doblegar sota el seu jou.
43 Quantes vegades el Senyor els alliberŕ!
Perň ells s'obstinaven a ser rebels
i defallien per les seves culpes.
44 Quan el Senyor va sentir el seu plany
es va fixar en la seva desgrŕcia.
45 Es recordŕ de la seva aliança,
canviŕ de parer pel gran amor que els tenia
46 i va fer que en tinguessin pietat
els qui els retenien captius.
47 Salva'ns, Senyor, Déu nostre;
aplega'ns d'entre les nacions!
En donarem grŕcies al teu nom, que és sant,
i ens gloriarem de lloar-te.
48 Beneďt sigui el Senyor, Déu d'Israel,
des de sempre i per sempre!
I tot el poble respon: «Amén.»
Al·leluia!