← Anterior Siràcida 5 Següent →

Les falses seguretats

1 No et refiďs de les teves riqueses
fins a pensar que elles et basten.
2 No et deixis endur per l'impuls
de viure seguint les passions del teu cor.
3 No diguis: «Ningú no em podrŕ dominar»,
perquč el Senyor no deixarŕ pas de castigar-te.
4 No diguis: «He pecat i no m'ha passat res»,
perquč el Senyor sap esperar molt de temps.
5 Si apilones un pecat damunt l'altre,
no estiguis tan segur del perdó.
6 No diguis: «És gran la seva misericňrdia,
em perdonarŕ tants pecats com tingui.»
És veritat, el Senyor perdona, perň també sap castigar,
i farŕ sentir la seva indignació damunt els pecadors.
7 No triguis a convertir-te al Senyor,
no ho deixis un dia per l'altre,
perquč la seva indignació pot esclatar de sobte,
i el dia que passi comptes estarŕs perdut.
8 No et refiďs dels béns, que són un engany;
no et serviran de res el dia de la desgrŕcia.

El parlar assenyat

9 No ventis el gra a qualsevol vent
ni caminis per qualsevol camí:
així ho fa el pecador que té doble llengua.
10 Sigues ferm en les teves conviccions
i home d'una sola paraula.
11 Estigues sempre a punt per a escoltar,
perň no tinguis pressa a donar la resposta.
12 Si saps alguna cosa, respon a qui sigui;
si no, tingues la boca tancada.
13 El parlar et dóna la glňria, perň també el deshonor,
perquč la llengua és la perdició de l'home.
14 Que no diguin que ets un busca-raons
i que amb la llengua poses paranys als altres,
perquč, si el lladre s'exposa a la vergonya,
l'home de llengua doble mereix una condemna severa.
15 Guarda't de fer el mal en les coses grans i en les petites,