← Anterior Siràcida 41 Següent →

La mort

1 Oh mort, que n'és, d'amarg, el teu record
per a l'home que viu tranquil entre els seus béns,
per a l'home sense neguits i que en tot s'obre camí,
que és capaç encara d'apreciar els plaers!
2 Oh mort, que n'ets, de benvinguda,
per a l'home necessitat i mancat de forces,
per al vell esgotat que passa neguit per tot,
que es revolta i ha acabat la pacičncia!

3 No temis la sentčncia de la mort,
pensa en els qui t'han precedit i en els qui et seguiran després.
4 Morir és la sentčncia que el Senyor dóna a tothom;
per quč negar-se a la voluntat de l'Altíssim?
Tant si són deu com cent o mil els anys que visquis,
en el país dels morts ningú no t'ho retraurŕ.

El destí dels pecadors

5 Els fills dels pecadors es tornen detestables
i també ho són els qui freqüenten les cases dels impius.
6 L'herčncia dels fills dels pecadors es perdrŕ,
i als seus descendents només els quedarŕ el deshonor.
7 Els fills blasmaran el pare impiu,
perquč són injuriats per culpa seva.
8 Ai de vosaltres, homes impius,
que heu abandonat la Llei de l'Altíssim!
9 Si us multipliqueu, tot serŕ per a la ruďna;
si naixeu, tindreu una vida maleďda
i, quan moriu, tindreu la sort dels maleďts.
10 Tot el que surt de la terra, a la terra retorna;
així els impius, que van de la maledicció a la perdició.

El bon nom

11 Es fa dol davant els cadŕvers dels pecadors,
perň el seu nom dolent serŕ esborrat.
12 Preocupa't pel teu nom, perquč et sobreviurŕ:
dura més que mil grans tresors d'or.
13 La vida d'una persona bona té una durada limitada,
perň el bon nom resta per sempre.

Coherčncia en la vida

14 Fills meus, conserveu en pau l'educació que heu rebut.
Saviesa amagada i tresor enterrat,
de quč serveixen?
15 Val més l'home que amaga la seva niciesa
que no pas el que amaga la seva saviesa.

Instrucció sobre la vergonya

16 Ara us diré de quč us heu d'avergonyir,
perquč no estŕ bé d'avergonyir-se per qualsevol cosa,
encara que no hi ha res que estigui bé per a tothom.
17 Avergonyiu-vos, davant els pares, de cometre immoralitats;
davant governants i poderosos, de mentir;
18 davant jutges i magistrats, de cometre un delicte;
davant l'assemblea i el poble, de violar la Llei;
davant un company i un amic, de fer el mal;
19 davant els veďns, de robar;
davant la veritat de Déu i l'aliança,
de posar el colze sobre el pa.
Avergonyeix-te de rebre o de donar de mala gana,
20 de no respondre als qui et saluden,
de mirar una prostituta,
21 de girar la cara a un parent,
d'apropiar-te de la part o del present que no et toca,
de recrear-te en la dona d'un altre,
22 de tenir familiaritats amb la minyona del veí,
i més encara, d'acostar-te al seu llit.
Avergonyeix-te de dir paraules insultants als amics
o de retreure'ls el que tu els has regalat.