1 Unit a Crist i tenint per testimoni la meva prňpia conscičncia guiada per l'Esperit Sant, declaro amb tota veritat, i no menteixo,2 que sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor.3 Pel bé dels meus germans, la gent del meu llinatge, jo mateix desitjaria ser maleďt i separat del Crist!4 Com a israelites, els pertanyen la grŕcia de ser fills, la glňria de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses;5 també són d'ells els patriarques, i, com a home, ha sortit d'ells el Crist, que és Déu i estŕ per damunt de tot. Sigui beneďt per sempre. Amén.6 I no és pas que la paraula de Déu hagi fallat, ja que no tots els israelites de naixement formen l'Israel veritable,7 ni pel sol fet de ser descendčncia d'Abraham en són tots fills. Al contrari, l'Escriptura diu: La descendčncia que portarŕ el teu nom serŕ la d'Isaac.8 És a dir, que no tots els descendents d'Abraham són fills de Déu; només compten com a descendčncia els qui han nascut en virtut de la promesa.9 I aquestes són les paraules de la promesa: Per aquest temps tornaré, i Sara haurŕ tingut un fill.10 Més encara, hi ha també el cas de Rebeca, que va concebre dos fills d'un sol home, Isaac, el nostre pare.11 Doncs bé, quan encara no havien nascut, ni havien fet res de bo o res de dolent, es va confirmar la lliure elecció de Déu,12 que no depčn de les obres humanes, sinó d'ell mateix que crida. Ell va anunciar a Rebeca: El més gran servirŕ el més petit.13 Tal com també diu l'Escriptura: He estimat Jacob, l'he preferit a Esaú.14 Quč direm, doncs? żQue en Déu hi ha injustícia? De cap manera!15 Ell diu a Moisčs: Em compadeixo de qui em vull compadir i tinc misericňrdia de qui vull tenir misericňrdia.16 Per tant, tot depčn no del voler o dels esforços humans, sinó de la compassió de Déu.17 D'aquí que l'Escriptura digui, referint-se al faraó: T'he fet sorgir per mostrar a través teu el meu poder i perquč la meva anomenada arribi arreu de la terra.18 Per tant, es compadeix de qui vol, i a qui vol li endureix el cor.
Un Déu pacient i salvador
19 Ara tu em dirŕs: «Doncs per quč Déu es queixa, encara? Qui pot resistir-se a la seva voluntat?»20 Perň qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? żÉs que la figura pot dir al qui l'ha modelada: Per quč m'has fet així?21 El terrisser, żno és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris?22 Doncs bé, quan Déu ha volgut abocar el seu cŕstig i fer cončixer el seu poder, ha suportat amb molta pacičncia els qui s'havien fet mereixedors d'aquell cŕstig i que estaven a punt per a la perdició;23 d'aquesta manera ha fet cončixer la riquesa de la seva glňria, que ha abocat sobre els qui són objecte del seu amor i que estan a punt per a la glňria;24 és a dir, nosaltres, a qui ell ha cridat no tan sols d'entre els jueus, sinó també d'entre els pagans.25 Tal com diu en el llibre d'Osees: Anomenaré «Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada.26 I al lloc on els havien dit: «Vosaltres no sou el meu poble», allŕ mateix els anomenaran «Fills del Déu viu».27 D'altra banda, a favor d'Israel Isaďes exclama: Encara que el nombre dels israelites que es perdés fos com els grans de sorra de la vora de la mar, una resta se salvarŕ!28 El Senyor durŕ a terme sense espera la seva paraula, la complirŕ a la terra.29 I tal com el mateix Isaďes havia predit: Si el Senyor de l'univers no ens hagués deixat una descendčncia, hauríem estat com Sodoma, ens hauríem assemblat a Gomorra.
Israel i la justícia de Déu
30 Quč direm, doncs? Direm que als pagans, que no cercaven de ser justos, Déu els ha donat la justícia: la justícia que ve per la fe.31 En canvi, Israel, que cercava una llei que els fes justos, no ha arribat on la Llei conduďa.32 I aixň, per quč? Perquč no cercaven de ser justos per la fe, sinó per les obres. Van topar amb la pedra d'ensopec,33 tal com diu l'Escriptura: Poso a Sió una pedra d'ensopec, un roc que fa caure, perň els qui creuen en ell no quedaran confosos.