1 Germans, us parlo com a gent entesa en lleis: ja sabeu que la llei té poder sobre les persones només mentre viuen.2 Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; perň si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit.3 Per tant, si la dona s'uneix a un altre home mentre viu el marit, comet adulteri; perň si el marit mor, queda lliure d'aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera.4 Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei de Moisčs per mitjŕ de la mort de Crist. Així heu passat a ser d'un altre, d'aquell qui ha ressuscitat d'entre els morts; i ara donem fruits per a Déu.5 Quan estŕvem a mercč dels desigs terrenals, les passions que duen al pecat, desvetllades per la Llei, actuaven en els membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten a la mort.6 Perň ara hem estat deslligats de la Llei i hem mort a allň que ens tenia presoners; ara servim Déu d'acord amb el camí nou de l'Esperit i no segons la lletra envellida de la Llei.7 Quč direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis mals desigs, jo no hauria tingut cap mal desig.8 Perň el pecat va aprofitar l'ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquč, sense Llei, el pecat és mort.9 En altre temps, jo vivia sense la Llei, perň vingué el manament, el pecat va reviure,10 i jo vaig morir. D'aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida va dur-me a la mort:11 el pecat va aprofitar l'ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar i, valent-se del manament, em féu morir.12 Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo.13 Ara bé, żés possible que una cosa bona m'hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s'ha servit d'una cosa bona i m'ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidčncia.14 Sabem que la Llei és espiritual; perň jo sóc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat.15 No entenc quč faig, perquč no faig allň que vull, sinó allň que detesto.16 Si faig, doncs, allň que no vull, reconec que la Llei és bona;17 perň aleshores no sóc jo qui actua així, sinó el pecat que habita dintre meu.18 Sé que el bé no habita dintre meu, és a dir, que sóc feble. Veig que sóc capaç de voler el bé, perň no de fer-lo:19 no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria.20 Si faig, doncs, allň que no vull, és clar que no sóc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita dintre meu.21 Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, perň alhora constato aixň: només sóc capaç de fer el mal.22 Si segueixo la raó, m'agrada de complir la llei de Déu,23 perň veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó i em té presoner: és la llei del pecat que porto dintre meu.24 Que en sóc, de dissortat! żQui m'alliberarŕ d'aquest cos que em duu a la mort?25 Déu, a qui dono grŕcies per Jesucrist, Senyor nostre! Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; perň, home feble com sóc, serveixo alhora la llei del pecat.