Paraules d'Agur (30,1-14)
1 Paraules d'Agur, fill de Jaquč. Oracle.Sentčncia d'aquest home, donada en nom d'Itiel;
grŕcies a Itiel sóc capaç de pronunciar-la.
2 Sóc més estúpid que ningú,
no tinc la intel·ligčncia dels humans.
3 No he aprčs la saviesa
ni tinc el coneixement diví.
4 Qui ha pujat al cel i n'ha baixat?
Qui ha recollit el vent amb la mŕ?
Qui ha aplegat la mar en el mantell?
Qui ha fixat els límits de la terra?
Com es diu? I com es diu el seu fill?
Prou que ho deus saber!
5 Les promeses de Déu són de bona llei.
Ell és escut dels qui s'hi emparen.
6 No afegeixis res a les seves paraules,
que, si et reprčn, es descobrirŕ que menteixes.
7 Dues coses t'he demanat, Senyor;
no me les neguis mentre visqui:
8 allunya de mi falsedat i mentida,
no em donis pobresa ni riquesa.
Dóna'm l'aliment que necessito i prou,
9 no fos que, sadollat, renegués de tu
dient: «Tant se me'n dóna, del Senyor!»,
o bé no fos que, indigent, anés a robar
abusant del nom del meu Déu.
10 No calumniďs un servent davant el seu amo:
et maleirŕ i pagarŕs la teva falta.
11 Hi ha gent perversa que maleeix el pare
i no beneeix la mare!
12 Gent que es considera pura
i no es renta la immundícia!
13 Gent d'ulls altius
i mirades arrogants!
14 Gent que té espases per dents
i navalles per queixals,
a punt per a devorar els miserables del país,
els més pobres dels homes!
Proverbis numčrics (30,15-33)
15 La sangonella té dues fillesque no paren de dir: «Porta, porta!»
Tres coses són insaciables
i una quarta no diu mai prou:
16 el país dels morts, el ventre estčril,
la terra que sempre demana aigua
i el foc que mai no diu prou.
17 L'ull que es mofa del pare,
que no vol obeir la mare,
l'orbaran els corbs del torrent,
el devoraran els voltors.
18 Tres coses m'ultrapassen
i una quarta no la comprenc:
19 el camí de l'ŕguila per l'aire,
el camí de la serp damunt la roca,
el camí de la nau en alta mar,
el camí de l'home en la dona.
20 Aquest és el camí de la dona adúltera:
menja, s'eixuga la boca
i diu: «No he fet res de mal!»
21 Tres coses fan tremolar la terra
i una quarta no la pot aguantar:
22 un esclau que arriba a rei,
un estúpid que s'afarta,
23 una dona odiosa que es casa,
una criada que passa a ser senyora.
24 Hi ha a la terra quatre coses ben petites,
perň més assenyades que els savis:
25 les formigues, poble sense poder,
que a l'estiu acumulen provisions;
26 les fagines, poble sense força,
que posen a la roca els seus cataus;
27 les llagostes, que sense tenir rei
marxen ben arrenglerades;
28 els dragons, que els atrapes amb les mans
i s'esmunyen als palaus dels reis.
29 Tres coses porten una marxa airosa
i una quarta un pas esvelt:
30 el lleó, el més valent dels animals,
que no recula davant de ningú;
31 el llebrer de bons lloms; el boc;
el rei que no tolera la revolta.
32 Si has comčs la niciesa d'envanir-te
o bé portes mala idea, tingues la boca tancada:
33 prémer el tel de la llet porta mantega,
prémer el nas porta sang,
prémer un home enrabiat porta baralles.