l'esbojarrada, l'enderroca.
2 L'home recte respecta el Senyor,
l'home tortuós el menysprea.
3 Amb el seu parlar, el neci es guanya garrotades,
perň al sensat, les seves paraules el protegeixen.
4 Quan no hi ha bous no cal omplir la menjadora,
perň tampoc no hi haurŕ collita abundant.
5 Un testimoni veraç no menteix,
un de fals no diu més que mentides.
6 L'arrogant cerca en va la saviesa,
l'intel·ligent l'aprčn fŕcilment.
7 Aparta't del costat del neci,
que no n'aprendries res de bo.
8 La saviesa del prudent il·lumina el seu camí,
la conducta fraudulenta extravia els necis.
9 Els estúpids es mofen de les seves culpes,
perň Déu es complau en els rectes.
10 El cor de cadascú coneix la joia i la pena,
i ningú més no les pot compartir.
11 La casa dels malvats s'ensorrarŕ,
prosperarŕ la família dels honrats.
12 Els teus plans et poden semblar bons,
perň podrien portar-te a la mort.
13 Fins entre rialles s'amaguen les penes,
l'alegria acaba en tristor.
14 L'insensat rebrŕ la paga de la seva conducta;
l'home de bé, una paga millor.
15 L'inexpert s'ho creu tot,
qui té seny sap per on passa.
16 El savi tem el mal i se n'aparta,
el neci tira al dret tot confiat.
17 L'impulsiu fa bajanades,
l'intrigant serŕ rebutjat.
18 La niciesa és patrimoni dels ingenus,
la corona dels prudents és el saber.
19 Els dolents s'inclinaran davant els bons,
a les portes del just s'inclinaran els malvats.
20 El pobre es fa odiós fins i tot als veďns;
són molts els amics del ric.
21 Qui menysprea els altres peca;
feliç el qui s'apiada dels pobres!
22 Els forjadors del mal s'extravien,
els qui forgen el bé obtindran amor i lleialtat.
23 De tot treball se'n treu un profit;
de xerrar molt, misčria i prou.
24 La riquesa és la corona del savi,
el neci llueix la seva niciesa.
25 Un testimoni veraç salva vides,
un de fals confon els jutges.
26 Venerar el Senyor és garantia segura
i dóna seguretat als fills.
27 Venerar el Senyor és font de vida
i aparta dels llaços de la mort.
28 Una població nombrosa honora el rei,
un país despoblat l'arruďna.
29 Qui és pacient demostra molta prudčncia;
molta estupidesa, l'impacient.
30 L'ŕnim serč dóna vida al cos,
l'enveja és un corc dins els ossos.
31 Qui oprimeix el feble ultratja el seu creador;
l'honora qui es compadeix del pobre.
32 El malvat és abatut per la prňpia maldat;
la integritat del just el protegeix.
33 La saviesa reposa en l'home assenyat
i es fa cončixer, tant sí com no, entre els necis.
34 La justícia enalteix un poble,
el pecat és la seva vergonya.
35 El rei afavoreix el servidor sagaç,
perň s'enutja amb el qui no sap el que fa.