14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns.15 A un li donŕ cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar. »Immediatament,16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més.17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més.18 Perň el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.20 Es presentŕ el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: »--Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.21 »L'amo li va dir: »--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.22 »Es presentŕ també el qui havia rebut dos talents i digué: »--Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.23 »L'amo li va dir: »--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.24 »Es presentŕ encara el qui havia rebut un talent i digué: »--Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat.25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.26 »Perň l'amo li va respondre: »--Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat.27 Per aixň calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos.28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu.29 Perquč a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrŕ a vessar; perň al qui no té, li prendran fins allň que li queda.30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allŕ hi haurŕ els plors i el cruixit de dents.