1 »Amb el Regne del cel passarŕ com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espňs.2 N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades.3 Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, perň no es van endur oli.4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.5 »Com que l'espňs tardava, els vingué son a totes i es van adormir.6 A mitjanit es va sentir un clam: »--L'espňs és aquí. Sortiu a rebre'l!7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes.8 Les noies sense seny van dir a les assenyades: »--Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.9 »Les assenyades respongueren: »--Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espňs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedŕ tancada.11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien: »--Senyor, Senyor, obre'ns!12 »Perň ell va respondre: »--Us asseguro que no us conec.13 »Vetlleu, doncs, perquč no sabeu ni el dia ni l'hora.
14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns.15 A un li donŕ cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar. »Immediatament,16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més.17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més.18 Perň el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo.19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells.20 Es presentŕ el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: »--Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.21 »L'amo li va dir: »--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.22 »Es presentŕ també el qui havia rebut dos talents i digué: »--Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.23 »L'amo li va dir: »--Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.24 »Es presentŕ encara el qui havia rebut un talent i digué: »--Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat.25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.26 »Perň l'amo li va respondre: »--Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat.27 Per aixň calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos.28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu.29 Perquč a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrŕ a vessar; perň al qui no té, li prendran fins allň que li queda.30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allŕ hi haurŕ els plors i el cruixit de dents.
El judici final
31 »Quan el Fill de l'home vindrŕ ple de glňria, acompanyat de tots els ŕngels, s'asseurŕ en el seu tron gloriós.32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarŕ la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres,33 i posarŕ les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra.34 Aleshores el rei dirŕ als de la seva dreta: »--Veniu, beneďts del meu Pare, rebeu en herčncia el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.35 Perquč tenia fam, i em donŕreu menjar; tenia set, i em donŕreu beure; era foraster, i em vau acollir;36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.37 »Llavors els justos li respondran: »--Senyor, żquan et vam veure afamat, i et donŕrem menjar; o que tenies set, i et donŕrem beure?38 żQuan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir?39 żQuan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?40 »El rei els respondrŕ: »--Us ho asseguro: tot allň que fčieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fčieu.41 »Després dirŕ als de la seva esquerra: »--Aparteu-vos de mi, maleďts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus ŕngels.42 Perquč tenia fam, i no em donŕreu menjar; tenia set, i no em donŕreu beure;43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.44 »Llavors ells li respondran: »--Senyor, żquan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?45 »Ell els contestarŕ: »--Us ho asseguro: tot allň que deixŕveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negŕveu a mi.46 »I aquests aniran al cŕstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.