Casar-se i no casar-se

(Mc 10,1-12)

1 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se'n va anar de Galilea i arribŕ a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordŕ. 2 El va seguir molta gent, i ell els curava. 3 Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren: --żÉs permčs a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu? 4 Jesús els va dir: --żNo heu llegit en l'Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona? 5 I digué encara: -- Per aixň l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. 6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allň que Déu ha unit, que l'home no ho separi. 7 Ells li pregunten: --Doncs com és que Moisčs va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci? 8 Jesús els respon: --Moisčs us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Perň al principi no era pas així. 9 I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri. 10 Els deixebles li diuen: --Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se. 11 Ell els respongué: --No tothom comprčn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui Déu ho concedeix. 12 »Hi ha qui no pot casar-se perquč ha sortit així de les entranyes de la mare; a d'altres, els homes els n'han fet incapaços; perň n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.