1 En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: --Qui és el més important en el Regne del cel?2 Jesús va cridar un infant, el posŕ enmig d'ells3 i digué: --Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel.4 Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel.5 I qui acull un infant com aquest en nom meu, m'acull a mi.
6 »Perň al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l'enfonsessin enmig del mar.7 »Ai del món, on tants fan caure en pecat! Aixň no es pot evitar, perň ai dels qui fan que els altres caiguin en pecat!8 Si la mŕ o el peu et fan caure en pecat, talla-te'ls i llença'ls. Val més que entris a la vida sense mŕ o sense peu, que no pas que siguis llançat amb totes dues mans o amb tots dos peus al foc etern.9 »I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l. Val més que entris a la vida amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls al foc de l'infern.
Parŕbola de l'ovella perduda
10 »Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquč us asseguro que en el cel els seus ŕngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. (11 )12 Quč us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n'esgarria una, żno deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l'esgarriada?13 I si l'arriba a trobar, us asseguro que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat.14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.
El germŕ que fa una ofensa
15 »Si el teu germŕ et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'haurŕs guanyat el germŕ.16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquč tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis.17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagŕ i un publicŕ.18 Us ho asseguro: tot allň que lligueu a la terra quedarŕ lligat al cel, i tot allň que deslligueu a la terra quedarŕ deslligat al cel.19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirŕ;20 perquč on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.
Parŕbola del servent sense compassió
21 Aleshores Pere preguntŕ a Jesús: --Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germŕ les ofenses que em faci? Set vegades?22 Jesús li respon: --No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.23 »Per aixň passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats.24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents.25 Com que no tenia amb quč pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns.26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: »--Tingues pacičncia amb mi i t'ho pagaré tot.27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixŕ lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafŕ i l'escanyava dient: »--Paga'm el que em deus.29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava: »--Tingues pacičncia amb mi i ja t'ho pagaré.30 »Perň ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor.32 Ell va fer cridar aquell home i li digué: »--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute.33 żNo t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquč el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.35 »Igualment us tractarŕ el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germŕ.