22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manŕ que passessin al davant d'ell cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent.23 Després d'acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allŕ tot sol.24 La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquč el vent era contrari.25 A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua.26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, es van esglaiar i es digueren: --És un fantasma! I es posaren a cridar de por.27 Perň de seguida Jesús els digué: --Coratge! Sóc jo. No tingueu por!28 Pere li contestŕ: --Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.29 Jesús li digué: --Vine. Pere baixŕ de la barca, es posŕ a caminar sobre l'aigua i anŕ cap a Jesús.30 Perň en veure que el vent era fort, es va acovardir. Llavors començŕ d'enfonsar-se i cridŕ: --Senyor, salva'm!31 A l'instant, Jesús estengué la mŕ i va agafar-lo tot dient-li: --Home de poca fe! Per quč has dubtat?32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar.33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren: --Realment ets Fill de Déu.