Parŕbola del sembrador
1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedŕ vora l'aigua. 3 Ell els va parlar llargament en parŕboles. Deia: --Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 perň, quan sortí el sol, recremŕ les plantes, i es van assecar, perquč no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Perň una part de les llavors va caure en terra bona i donŕ fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u. 9 »Qui tingui orelles, que escolti.El perquč de les parŕboles
10 Els deixebles s'acostaren i li van preguntar: --Per quč els parles en parŕboles? 11 Ell els respongué: --A vosaltres, Déu us dóna a cončixer els designis secrets del Regne del cel, perň no a ells. 12 Perquč al qui té, li donaran encara més, i en tindrŕ a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allň que li queda. 13 Per aixň els parlo en parŕboles, perquč miren perň no hi veuen, escolten perň no hi senten ni comprenen. 14 Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaďes que diu:» Escoltareu, perň no comprendreu;
mirareu bé, perň no hi veureu.
15 S'ha fet insensible,
el cor d'aquest poble!
S'han tapat les orelles,
han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin,
les seves orelles hi sentissin,
el seu cor comprengués
i es convertissin.
I jo els guariria! 16 »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquč hi veuen, i les vostres orelles, perquč hi senten! 17 Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, perň no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, perň no ho sentiren.
Explicació de la parŕbola del sembrador
18 »Per tant, escolteu ara, vosaltres, quč vol dir la parŕbola del sembrador. 19 A tot aquell qui escolta la paraula del Regne perň no la comprčn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. 20 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21 perň no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. 22 El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, perň les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per aixň no dóna fruit. 23 El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprčn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.Parŕbola del blat i el jull
24 Després els proposŕ aquesta altra parŕbola: --Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 perň, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. 27 Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: »--Senyor, żno vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull? 28 »Ell els respongué: »--Aixň ho ha fet un enemic. »Els mossos li diuen: »--żVols que anem a arrencar el jull? 29 »Ell els respon: »--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. 30 Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner."Parŕbola del gra de mostassa
31 Els proposŕ encara una altra parŕbola: --Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa és la més petita de totes les llavors; perň, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.Parŕbola del llevat
33 Els digué una altra parŕbola: --Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.El perquč de les parŕboles
34 Tot aixň, Jesús ho digué a la gent en parŕboles, i no els deia res sense parŕboles. 35 Així es va complir allň que havia anunciat el profeta:Obriré els llavis
per parlar en parŕboles,
proclamaré coses
que estaven amagades
des de la creació del món.
Explicació de la parŕbola del blat i el jull
36 Llavors deixŕ la gent i se'n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren: --Explica'ns la parŕbola del jull sembrat en el camp. 37 Ell els digué: --El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. 38 El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. 39 L'enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els ŕngels. 40 Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarŕ a la fi del món: 41 el Fill de l'home enviarŕ els seus ŕngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, 42 i els llançaran a la fornal ardent; allŕ hi haurŕ els plors i el cruixit de dents. 43 Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. »Qui tingui orelles, que escolti.Parŕbola del tresor amagat
44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.Parŕbola de la perla
45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.Parŕbola de la xarxa
47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarŕ a la fi del món: sortiran els ŕngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allŕ hi haurŕ els plors i el cruixit de dents.Coses noves i coses velles
51 »żHo heu entčs, tot aixň? Li responen: --Sí. 52 Ell els diu: --Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.Jesús, rebutjat en el seu poble
(Mc 6,1-6)
53 Quan Jesús hagué acabat de dir aquestes parŕboles se'n va anar d'aquell lloc. 54 Arribŕ al seu poble i instruďa la gent a la sinagoga. Ells se n'estranyaven i deien: --D'on li vénen, aquesta saviesa i aquests miracles que fa? 55 żNo és el fill del fuster? La seva mare, żno és aquella que es diu Maria? Els seus germans, żno es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? 56 I les seves germanes, żno viuen totes entre nosaltres? D'on li ve, tot aixň? 57 I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué: --Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva. 58 I no va fer allí gaires miracles, perquč ells no tenien fe.