Jesús camina sobre l'aigua
(Mt 14,22-33; Jn 6,16-21)
45 Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manŕ que passessin al davant cap a l'altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. 46 Després d'acomiadar-los se'n va anar a la muntanya a pregar. 47 Al vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. 48 Veient que patien remant, perquč el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l'aigua, com si volgués passar de llarg. 49 Quan ells el veieren caminant sobre l'aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; 50 tots l'havien vist i estaven esglaiats. Perň Jesús els parlŕ de seguida i els digué: --Coratge! Sóc jo. No tingueu por! 51 Llavors pujŕ a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. 52 És que no havien entčs allň dels pans: tenien el cor endurit.