Jesús anuncia la destrucció del temple
(Mt 24,1-2; Lc 21,5-6)
1 Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li diu: --Mestre, mira quines pedres i quines construccions! 2 Jesús li respon: --Veus aquestes grans construccions? No en quedarŕ pedra sobre pedra: tot serŕ enderrocat. Començament de les calamitats
(Mt 24,3-14; Lc 21,7-19)
3 Després, mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, enfront del temple, Pere, Jaume, Joan i Andreu li preguntaren a part: 4 --Digues-nos quan passarŕ aixň i quin serŕ el senyal que tot aixň estŕ a punt de complir-se. 5 Aleshores Jesús els va dir: --Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. 6 En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i enganyaran molta gent. 7 Quan sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres, no us alarmeu: cal que aixň succeeixi, perň encara no serŕ la fi. 8 Un poble s'alçarŕ contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurŕ terratrčmols pertot arreu, hi haurŕ fam. Així començaran els dolors d'infantament. 9 »Vosaltres mateixos estigueu alerta. Per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i compareixereu davant els governadors i els reis perquč doneu testimoni davant d'ells: 10 cal que, abans de la fi, la bona nova de l'evangeli sigui anunciada a tots els pobles. 11 I quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir: en aquell moment digueu allň que us sigui inspirat, perquč no sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit Sant. 12 Un germŕ portarŕ a la mort el seu germŕ, i un pare el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. 13 Tothom us odiarŕ per causa del meu nom. Perň el qui es mantindrŕ ferm fins a la fi se salvarŕ. La gran tribulació
(Mt 24,15-28; Lc 21,20-24)
14 »Quan veureu l'abominació devastadora instal·lada on no hauria d'estar —que el lector ho comprengui!—, llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 15 el qui sigui al terrat, que no baixi ni entri a casa seva per endur-se'n res, 16 i el qui sigui al camp, que no se'n torni a recollir el mantell. 17 Ai de les qui esperin un fill o el criďn aquells dies! 18 Pregueu que aixň no passi a l'hivern. 19 Perquč aquells dies seran d'una gran tribulació, com no n'hi ha haguda cap des que Déu va crear el món fins ara ni tornarŕ a haver-n'hi cap més. 20 I si el Senyor no hagués decidit d'escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; perň, per amor als seus elegits, els escurçarŕ. 21 »En aquell moment, si algú us deia: "El Messies és aquí" o "És allŕ", no us ho cregueu. 22 Perquč sortiran falsos messies i falsos profetes, que faran senyals i prodigis per esgarriar, si fos possible, els elegits. 23 Estigueu alerta: jo us ho he dit tot per endavant. La vinguda del Fill de l'home
(Mt 24,29-31; Lc 21,25-28)
24 »Perň aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirŕ i la lluna ja no farŕ claror; 25 les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran. 26 »Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvolsamb gran poder i majestat. 27 I llavors ell enviarŕ els ŕngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel. La lliçó de la figuera
(Mt 24,32-35; Lc 21,29-33)
28 »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; 29 igualment, quan veureu que succeeix tot aixň, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. 30 Us asseguro que no passarŕ aquesta generació sense que tot aixň hagi succeďt. 31 El cel i la terra passaran, perň les meves paraules no passaran. El dia i l'hora
32 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els ŕngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. 33 »Estigueu alerta, vetlleu, perquč no sabeu quan serŕ el moment. 34 Passa com amb un home que se'n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. 35 Vetlleu, doncs, perquč no sabeu quan vindrŕ l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; 36 no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. 37 El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!