Algunes dones acompanyen Jesús
1 Després d'aixň, Jesús anava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze 2 i algunes dones que havien estat curades d'esperits malignes i de malalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, 3 Joana, la muller de Cuses, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que els proveďen amb els seus béns. Parŕbola del sembrador
(Mt 13,1-9; Mc 4,1-9)
4 Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Ell els digué, valent-se d'una parŕbola: 5 --Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. 6 Una altra part va caure a la roca; perň, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquč no tenia saó. 7 Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l'ofegaren. 8 Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u. I, acabat de dir aixň, exclamŕ: --Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. El perquč de les parŕboles
(Mt 13,10-17; Mc 4,10-12)
9 Els seus deixebles li preguntaven quč volia dir aquella parŕbola. 10 Ell respongué: --A vosaltres, Déu us dóna a cončixer els designis secrets del seu Regne; als altres, en canvi, se'ls parla en parŕboles, per tal que
» mirin bé, perň no hi vegin;
escoltin, perň no entenguin. Explicació de la parŕbola del sembrador
(Mt 13,18-23; Mc 4,13-20)
11 »La parŕbola vol dir aixň: »La llavor és la paraula de Déu. 12 Els d'arran del camí són els qui l'escolten, perň després ve el diable i s'enduu la paraula del seu cor perquč no creguin i no se salvin. 13 Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l'acullen amb alegria, perň no tenen cap arrel: creuen només per un moment, i a l'hora de la prova es fan enrere. 14 La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, perň les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. 15 La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit. La llŕntia sota el gerro
(Mc 4,21-25)
16 »Quan algú encén una llŕntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallŕnties perquč els qui entren en vegin la claror. 17 No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de saber i no s'hagi de cončixer. 18 »Mireu, doncs, com escolteu. Perquč al qui té, li donaran encara més; perň al qui no té, li prendran fins allň que es pensa que li queda. La mare i els germans de Jesús
(Mt 12,46-50; Mc 3,31-35)
19 La mare i els germans de Jesús van arribar on ell era, perň hi havia tanta gent que no se li podien acostar. 20 Algú li va dir: --La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure. 21 Ell els respongué: --La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen. La tempesta calmada
(Mt 8,23-27; Mc 4,35-41)
22 Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué: --Passem a l'altra riba del llac. I s'allunyaren de terra. 23 Mentre navegaven, Jesús s'adormí. Llavors caigué sobre el llac un temporal, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill. 24 Ells van anar a despertar-lo i li deien: --Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertŕ, va increpar el vent i les onades; a l'instant es van calmar, i seguí la bonança. 25 Jesús els digué: --On és la vostra fe? Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l'un a l'altre: --Qui és aquest, que fins i tot dóna ordres als vents i a l'aigua i l'obeeixen? Guarició d'un endimoniat a Gčrasa
(Mt 8,28-34; Mc 5,1-20)
26 Van desembarcar a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea. 27 Així que Jesús baixŕ a terra, l'anŕ a trobar un home de la ciutat posseďt per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals. 28 Quan veié Jesús, es posŕ a cridar, es prosternŕ davant d'ell i digué amb veu forta: --Per quč et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis! 29 És que Jesús manava a l'esperit maligne que sortís d'aquell home. Moltes vegades l'esperit se n'havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l'enduia cap als llocs despoblats. 30 Jesús li preguntŕ: --Com et dius? Ell respongué: --Legió. Perquč havien entrat en ell molts dimonis. 31 I demanaven a Jesús que no els manés d'anar-se'n als abismes. 32 Hi havia allŕ un gran ramat de porcs pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d'entrar-hi. Jesús els ho permeté. 33 Tan bon punt els dimonis van sortir de l'home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici i es va ofegar. 34 Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia. 35 La gent sortí a veure quč havia passat. Anaren a trobar Jesús i, quan veieren l'home de qui havien sortit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb el seny recobrat, es van espantar molt. 36 Els qui ho havien vist els explicaren com l'endimoniat havia estat guarit. 37 Llavors tota la gent del territori dels gerasencs, esporuguida, demanŕ a Jesús que se n'anés d'allí. Ell pujŕ en una barca i se'n tornŕ. 38 L'home de qui havien sortit els dimonis li pregava que el volgués amb ell, perň Jesús el va fer marxar dient: 39 --Torna a casa teva i explica el que Déu t'ha fet. Ell se n'anŕ per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús. Guarició d'una dona amb hemorrŕgies. La filla de Jaire, retornada a la vida
(Mt 9,18-26; Mc 5,21-43)
40 De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tothom l'esperava. 41 Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançŕ als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva, 42 perquč la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s'estava morint. Mentre hi anava, la gent l'estrenyia tant que l'ofegava. 43 Hi havia una dona que patia d'hemorrŕgies des de feia dotze anys i s'havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, perň ningú no l'havia poguda curar. 44 Se li va acostar per darrere i li tocŕ la borla del mantell. A l'instant l'hemorrŕgia se li va estroncar. 45 Jesús preguntŕ: --Qui m'ha tocat? Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué: --Mestre, perň si tota la gent t'envolta i t'empeny! 46 Jesús insistí: --Algú m'ha tocat; sé que una força ha sortit de mi. 47 La dona, veient-se descoberta, s'acostŕ tremolosa a Jesús, es prosternŕ i va explicar davant de tota la gent per quč l'havia tocat i com havia quedat guarida a l'instant. 48 Jesús li digué: --Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau. 49 Mentre Jesús encara parlava, n'arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li: --La teva filla és morta. No amoďnis més el Mestre. 50 Perň Jesús ho va sentir i li respongué: --No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarŕ. 51 Arribat a la casa, no va permetre que ningú entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la nena. 52 Tots ploraven i feien planys per ella, perň Jesús els digué: --No ploreu. No ha mort, sinó que dorm. 53 Perň ells se'n burlaven, perquč sabien que era morta. 54 Jesús l'agafŕ per la mŕ i la cridŕ dient: --Noia, aixeca't! 55 Ella tornŕ a la vida i s'aixecŕ a l'instant. Jesús va manar que li donessin menjar. 56 Els seus pares no se'n sabien avenir, perň Jesús els ordenŕ que no diguessin a ningú el que havia passat.