1 Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, va entrar a Cafarnaüm.2 El criat d'un centurió estava malalt, a punt de morir.3 El centurió l'apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu criat.4 Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistčncia dient: --Es mereix que li concedeixis aixň,5 perquč estima el nostre poble i és ell qui ens ha construďt la sinagoga.6 Jesús se n'anŕ amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li: --Senyor, no et molestis: jo no sóc digne que entris a casa meva,7 i per aixň ni tan sols m'he considerat digne de venir a trobar-te; digues una paraula i el meu criat es posarŕ bo.8 Perquč jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te'n", i se'n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu criat li mano: "Fes aixň", i ho fa.9 Quan Jesús ho sentí, es va omplir d'admiració per aquell home; es girŕ cap a la gent que el seguia i digué: --Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.10 Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el criat estava restablert.
Resurrecció del fill d'una viuda de Naďm
11 Després Jesús se n'anŕ en un poble anomenat Naďm. L'acompanyaven els seus deixebles i molta gent.12 Quan s'acostava a l'entrada del poble, duien a enterrar un mort, fill únic d'una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.13 Així que el Senyor la va veure, se'n va compadir i li digué: --No ploris.14 Després s'acostŕ al fčretre i el va tocar. Els qui el portaven s'aturaren. Ell digué: --Jove, aixeca't.15 El mort va incorporar-se i començŕ a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare.16 Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient: --Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres. I també: --Déu ha visitat el seu poble.17 L'anomenada de Jesús s'escampŕ per tot el país dels jueus i per totes les regions veďnes.
18 Els deixebles de Joan van comunicar tot aixň al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos19 i els enviŕ al Senyor per preguntar-li: «żEts tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»20 Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren: --Joan Baptista ens envia a preguntar-te: "żEts tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?"21 Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberŕ d'esperits malignes, i donŕ la vista a molts cecs.22 Jesús, doncs, els respongué: --Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova.23 I feliç aquell qui no em rebutjarŕ!24 Mentre els enviats de Joan se n'anaven, Jesús es posŕ a parlar de Joan a les multituds: --Quč heu sortit a contemplar al desert? żUna canya sacsejada pel vent?25 Doncs quč hi heu sortit a veure? żUn home vestit refinadament? Els qui porten vestits sumptuosos i viuen amb luxe s'estan als palaus dels reis!26 Doncs quč hi heu sortit a veure? żUn profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta.27 És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquč et prepari el camí.28 Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; perň el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell.29 »Tot el poble, i fins i tot els publicans, van sentir la predicació de Joan i es feren batejar per ell, i reconegueren així que Déu és just,30 perň els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells.31 »A qui compararé, doncs, la gent d'aquesta generació? A qui s'assemblen?32 Són com els nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: "Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!"33 Perquč ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: "Té el dimoni";34 ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i dieu: "Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors."35 Perň els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.
Jesús perdona una pecadora
36 Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrŕ a casa del fariseu i es posŕ a taula.37 Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anŕ amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum38 i es quedŕ plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Li mullava els peus amb les llŕgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum.39 El fariseu que havia convidat Jesús, en veure aixň, pensŕ: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.»40 Jesús li digué: --Simó, t'haig de dir una cosa. Ell li respongué: --Digues, mestre.41 --Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta.42 Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d'ells et sembla que l'estimarŕ més?43 Simó li contestŕ: --Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran. Jesús li diu: --Has respost correctament.44 Llavors es girŕ cap a la dona i digué a Simó: --Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llŕgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells.45 Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençŕ que he entrat, no ha parat de besar-me els peus.46 Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum.47 Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per aixň ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.48 Després digué a la dona: --Els teus pecats et són perdonats.49 Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»50 Jesús digué encara a la dona: --La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau.