Parŕbola dels vinyaters homicides
(Mt 21,33-46; Mc 12,1-12)
9 I es posŕ a explicar al poble aquesta parŕbola: --Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny per una llarga temporada. 10 Quan va ser el temps, enviŕ un servent als vinyaters perquč li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; perň els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11 L'amo els enviŕ encara un altre servent, perň a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12 Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se'l van treure de sobre després de malferir-lo. 13 Llavors l'amo de la vinya es va dir: "Quč faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran!" 14 Perň quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: matem-lo i l'heretat serŕ nostra!" 15 El van treure fora de la vinya i el van matar. »Quč els farŕ l'amo de la vinya? 16 Vindrŕ, farŕ morir aquests vinyaters i donarŕ la vinya a uns altres. Els qui escoltaven van exclamar: --Aixň mai! 17 Llavors Jesús se'ls mirŕ i els digué: --Doncs per quč es diu en l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal? 18 Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarŕ trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarŕ fet miques. 19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella parŕbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, perň van tenir por del poble.