1 Abimčlec, fill de Jerubaal, va anar a Siquem a trobar els germans de la seva mare i els féu aquesta proposta, a ells i a tot el clan de la seva mare:2 --Pregunteu aixň als caps de casa de Siquem: "Quč us sembla millor: que us governin setanta homes, tots els fills de Jerubaal, o bé que us governi un de sol? No oblideu que jo sóc parent vostre, os dels vostres ossos i carn de la vostra carn."3 Els germans de la seva mare van comunicar aixň a tots els caps de casa de Siquem, i aquests es van posar de part d'Abimčlec, perquč era parent seu.4 Llavors li van donar setanta peces de plata del temple de Baal-Berit. Amb aquests diners, Abimčlec va contractar homes desvagats i aventurers, que es van posar a les seves ordres.5 Després se n'anŕ amb ells a casa del seu pare, a Ofrŕ, i va assassinar els seus germans, els fills de Jerubaal, setanta homes, tots d'una sola vegada. Només s'escapŕ Jotam, el fill petit de Jerubaal, que es va amagar.6 Llavors es van reunir els caps de casa de Siquem i tots els de Betmil·ló, i proclamaren rei Abimčlec, al costat de l'alzina del pilar sagrat que hi ha a Siquem.
Apňleg de Jotam
7 Tan bon punt Jotam ho va saber, pujŕ al cim de la muntanya de Garizim i des d'allí va cridar amb tota la força: --Escolteu-me, caps de casa de Siquem, i Déu us escoltarŕ! 8 »Una vegada es reuniren els arbres per elegir-se un rei i consagrar-lo. I van dir a l'olivera: "Sigues tu la nostra reina!" 9 L'olivera els contestŕ: "żRenunciaré al meu oli, que honora Déu i els homes, per gronxar-me sobre els altres arbres?" 10 »Llavors els arbres van dir a la figuera: "Vine, sigues tu la nostra reina!" 11 La figuera els contestŕ: "żRenunciaré a la meva dolçor i als meus fruits saborosos, per gronxar-me sobre els altres arbres?" 12 »Llavors els arbres van dir a la parra: "Vine, sigues tu la nostra reina!" 13 La parra els contestŕ: "żRenunciaré al meu most, que alegra Déu i els homes, per gronxar-me sobre els altres arbres?" 14 »Llavors tots els arbres plegats van dir a l'arç: "Vine, sigues tu el nostre rei!" 15 L'arç va contestar als arbres: "Si de bona fe voleu ungir-me rei vostre, veniu i aixoplugueu-vos a la meva ombra; perň si no és de bona fe, sortirŕ un foc de l'arç que consumirŕ els cedres del Líban."16 Jotam continuŕ: --Vosaltres, żheu obrat de bona fe i honradament quan heu proclamat rei Abimčlec? żUs heu portat bé amb Jerubaal i la seva família? żHeu correspost, com ell mereixia, al bé que us havia fet?17 El meu pare va lluitar per vosaltres, jugant-se la vida, per alliberar-vos del poder de Madian.18 Perň vosaltres avui us heu sublevat contra la família del meu pare; heu assassinat d'una sola vegada els seus setanta fills, i heu proclamat rei dels caps de casa de Siquem Abimčlec, fill d'una serventa del meu pare, pel sol fet que és parent vostre.19 Si, doncs, avui heu obrat de bona fe i honradament envers Jerubaal i la seva família, celebreu el que heu fet amb Abimčlec, i que ell celebri el que vosaltres li heu fet!20 Perň si no és així, sortirŕ un foc d'Abimčlec que consumirŕ els caps de casa de Siquem i de Betmil·ló, i sortirŕ encara un foc dels caps de casa de Siquem i de Betmil·ló que consumirŕ Abimčlec.21 Després Jotam va fugir i anŕ a refugiar-se a Beer; i vivia allí, per por d'Abimčlec, el seu germŕ.
Revolta de Siquem contra Abimčlec
22 Abimčlec va mantenir Israel sota el seu poder durant tres anys.23 Després Déu enviŕ un esperit de discňrdia entre Abimčlec i els caps de casa de Siquem, i aquests es revoltaren contra ell.24 Així va recaure sobre Abimčlec i sobre els caps de casa de Siquem, els seus cňmplices, el crim comčs contra els setanta fills de Jerubaal, la sang que Abimčlec havia vessat.25 Els caps de casa de Siquem van posar homes emboscats als cims de les muntanyes i robaven a tothom qui passava pel camí. I Abimčlec en va ser informat.26 Un dia va arribar a Siquem un tal Gŕal, fill d'Čbed, amb els seus germans i es va guanyar la confiança dels caps de casa de Siquem.27 La gent de Siquem sortí a fora a veremar les vinyes; van trepitjar el raďm i celebraren una festa. Van anar al temple del seu déu i, tot menjant i bevent, maleďen Abimčlec.28 Gŕal, fill d'Čbed, va dir: --Qui és Abimčlec i qui som els de Siquem perquč li hŕgim d'estar sotmesos? Tan sols és el fill de Jerubaal, i Zebul, el qui governa la ciutat, ho fa en nom d'ell. Serviu, per tant, els homes del clan d'Hamor, que és el pare de Siquem! Per quč hem de continuar sotmesos a Abimčlec?29 Només que tingués aquest poble a les meves ordres, jo faria fora Abimčlec. Li diria: "Abimčlec, reforça el teu exčrcit i surt a combatre!"30 En sentir les paraules de Gŕal, fill d'Čbed, Zebul, el governador de la ciutat, es va indignar31 i, secretament, enviŕ missatgers per dir a Abimčlec: --Gŕal, fill d'Čbed, i els seus germans acaben d'arribar a Siquem i volen sublevar la ciutat contra tu.32 Cal que, aquesta mateixa nit, tu i la teva tropa aneu a parar-los una emboscada a camp obert.33 Demŕ, ben de matí, a la sortida del sol, ataca la ciutat. Quan Gŕal sortirŕ cap a tu amb la gent que el segueix, fes amb ell allň que et calgui.34 Aquella mateixa nit, Abimčlec i la seva gent van anar a emboscar-se prop de Siquem dividits en quatre grups.35 Gŕal, fill d'Čbed, sortí de la ciutat i es quedŕ davant les portes. Llavors Abimčlec i la seva tropa es van alçar de l'emboscada.36 Quan Gŕal se n'adonŕ, va dir a Zebul: --Veig gent que baixa dels cims de les muntanyes. Zebul respongué: --Són les ombres de les muntanyes, que et deuen semblar homes.37 Perň Gŕal insistí: --Baixa gent del Melic de la Terra i un altre grup s'acosta pel camí de l'Alzina dels Endevins.38 Llavors Zebul li va dir: --Quč se n'ha fet, de la teva boca que cridava: "Qui és Abimčlec perquč li hŕgim d'estar sotmesos?" żNo és aquest l'exčrcit que menyspreaves? Surt ara i vés a combatre contra ell!39 Gŕal sortí al davant dels caps de casa de Siquem a combatre contra Abimčlec.40 Abimčlec va perseguir Gŕal, que havia emprčs la fugida. Molts van caure morts abans d'arribar a les portes de la ciutat.41 Després Abimčlec anŕ a viure a Arumŕ, i Zebul va expulsar de Siquem Gŕal i els seus germans.42 L'endemŕ, la gent de Siquem van sortir al camp. Abimčlec n'havia estat informat.43 Havia pres els seus homes, els havia repartit en tres grups i havia parat una emboscada a camp obert. Quan va veure que, efectivament, la gent sortia de la ciutat, caigué damunt d'ells i els va matar.44 Abimčlec i els homes del seu grup van desplegar-se i s'apostaren davant les portes de la ciutat, mentre els altres dos grups es desplegaven i mataven els qui es trobaven al camp.45 Durant tot aquell dia, Abimčlec continuŕ atacant la ciutat, fins que se'n va apoderar. Matŕ tots els seus habitants, la va arrasar i va sembrar-la de sal.46 En saber-ho, els caps de casa de la Torre de Siquem es van refugiar a la cripta del temple d'El-Berit.47 Van anunciar a Abimčlec que tots els caps de casa de la Torre de Siquem estaven junts.48 Llavors va pujar al tossal de Salmon amb tots els seus homes; amb una destral va tallar una branca d'arbre, se la va carregar a l'esquena i va manar a la tropa que el seguia: --Afanyeu-vos a fer el mateix que jo he fet.49 Cadascú va tallar una branca i tots van seguir Abimčlec. Després posaren les branques sobre la cripta del temple i van calar-hi foc. Així van morir tots els habitants de la Torre de Siquem, prop d'un miler, entre homes i dones.
Mort d'Abimčlec
50 Des d'allí Abimčlec se'n va anar a Tebés, l'assetjŕ i se n'apoderŕ.51 Al bell mig de la població hi havia una torre fortificada, on s'havien refugiat tots els homes i dones i tots els caps de casa de la ciutat. S'havien tancat per dins i havien pujat al terrat de la torre.52 Abimčlec va arribar a la torre, l'atacŕ i aconseguí d'acostar-se a la porta amb la intenció de calar-hi foc.53 Perň una dona li va llançar una pedra de molí i li va badar el cap.54 Abimčlec cridŕ de seguida el seu escuder i li ordenŕ: --Treu-te l'espasa i mata'm! Que no puguin dir de mi: "L'ha matat una dona." El seu escuder el va rematar.55 Quan els homes d'Israel van veure que era mort, se'n tornaren cadascú a casa seva.56 Així Déu va donar a Abimčlec la paga per tot el mal que havia fet al seu pare, assassinant els seus setanta germans.57 També donŕ la paga a la gent de Siquem per tot el mal que havien fet. Així els va caure al damunt la maledicció de Jotam, fill de Jerubaal.