1 Hi havia un galaadita, Jeftč, que era un guerrer valent, fill d'una prostituta. El seu pare era Galaad.2 L'esposa legítima d'aquest home li havia donat també altres fills. Quan aquests van ser grans, van treure de casa Jeftč, dient-li: --Tu no tindrŕs part en l'herčncia del nostre pare, perquč ets fill d'una altra dona.3 Jeftč va fugir lluny dels seus germans i se n'anŕ a viure al país de Tob. Al seu voltant es van agrupar alguns aventurers, que sortien amb ell a fer incursions.4 Al cap d'un quant temps, els ammonites van començar la guerra contra Israel.5 Quan la guerra començŕ, els ancians de Galaad anaren a cercar Jeftč al país de Tob6 i li digueren: --Vine, que serŕs el nostre cabdill en la guerra contra els ammonites.7 Perň Jeftč va contestar als ancians de Galaad: --żNo sou vosaltres els qui em vau rebutjar i em vau treure de casa del meu pare? Per quč em veniu a trobar, ara que esteu en perill?8 Els ancians li replicaren: --Ara venim a buscar-te per aixň: perquč vinguis a lluitar contra els ammonites i siguis el nostre cabdill, el de tota la gent de Galaad.9 Jeftč els digué: --Ja que em feu tornar per lluitar contra els ammonites, si el Senyor els posa a les meves mans, jo seré el vostre cabdill.10 Els ancians de Galaad van dir a Jeftč: --El Senyor serŕ testimoni entre tu i nosaltres si no fem el que tu dius.11 Jeftč, doncs, se'n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamŕ cabdill i general seu. Al santuari de Mispč, a la presčncia del Senyor, Jeftč va ratificar el seu compromís.
Missatge de Jeftč als ammonites
12 Jeftč enviŕ missatgers al rei dels ammonites per dir-li: --Quč t'he fet jo perquč vinguis contra mi a fer la guerra en el meu propi país?13 El rei dels ammonites va contestar als missatgers de Jeftč: --Quan Israel pujava d'Egipte es va apoderar del meu país, des de l'Arnon fins al Jaboc i fins al Jordŕ. Ara, doncs, torna'm a les bones aquest territori.14 Jeftč tornŕ a enviar missatgers al rei dels ammonites15 per dir-li: --Aquesta és la resposta de Jeftč: "Els israelites no s'han apoderat mai del país dels moabites ni del país dels ammonites.16 Quan Israel va pujar d'Egipte va marxar pel desert fins al Mar Roig i va arribar fins a Cadeix.17 Des d'allŕ, Israel enviŕ missatgers al rei d'Edom, pregant-li que els deixés passar pel seu territori. Perň el rei d'Edom no els ho va permetre. Enviŕ també missatgers al rei de Moab, perň tampoc aquest no hi accedí. Israel, doncs, va romandre a Cadeix.18 Després va marxar pel desert, vorejant el país d'Edom i el país de Moab. Arribaren a la part oriental de Moab i acamparen més enllŕ de l'Arnon, sense entrar en territori moabita, ja que l'Arnon és la frontera de Moab.19 Israel va enviar missatgers a Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon, pregant-li que els deixés passar pel seu territori, de camí cap al seu lloc de destí.20 Perň Sehon no es fiŕ de deixar passar Israel pel seu territori, sinó que reuní tot el seu exčrcit i acampŕ a Jahas, on combaté contra Israel.21 El Senyor, Déu d'Israel, va posar Sehon amb tot el seu exčrcit en poder dels israelites; ells els van derrotar i van prendre possessió d'aquell país habitat pels amorreus.22 Israel, doncs, prengué possessió de tot el territori dels amorreus des de l'Arnon fins al Jaboc i des del desert fins al Jordŕ.23 Doncs bé, després que el Senyor, Déu d'Israel, hagué desposseďt els amorreus del seu territori per donar-lo al seu poble, żtu te'n voldries apoderar?24 żNo tens ja el territori que t'ha donat el teu déu Quemoix? Nosaltres també tenim dret a posseir el territori que el Senyor, el nostre Déu, ens ha donat.25 Que potser et creus superior al rei moabita Balac, fill de Sipor? żÉs que ell va moure raons contra Israel i gosŕ fer-li la guerra?26 Ja fa tres-cents anys que Israel es va instal·lar a Heixbon i a Aroer i als pobles de la rodalia, com també a tots els pobles que voregen l'Arnon. Per quč no els vau recuperar en aquell moment?27 Per part meva, jo no t'he ofčs. Ets tu qui et portes malament amb mi, fent-me la guerra. Que el Senyor, ell que és jutge, judiqui avui entre els israelites i els ammonites!"28 Perň el rei dels ammonites no va fer cas del missatge de Jeftč.
Vot de Jeftč
29 Llavors l'esperit del Senyor es va apoderar de Jeftč. Jeftč va recórrer els territoris de Galaad i de Manassčs, va passar per Mispč de Galaad, i des de Mispč de Galaad entrŕ al país dels ammonites.30 Jeftč havia fet al Senyor aquesta prometença: --Si em dónes la victňria contra els ammonites,31 el primer de casa meva que surti a rebre'm, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serŕ per a tu, Senyor, i l'oferiré en holocaust.32 Jeftč va passar la frontera dels ammonites, els atacŕ, i el Senyor li va donar la victňria.33 Els derrotŕ des d'Aroer, i va conquerir vint poblacions fins a Minnit, i després arribŕ fins a Abel-Queramim. La derrota fou molt gran, i els ammonites van ser humiliats pels israelites.34 Quan Jeftč tornŕ a casa seva, a Mispŕ, la seva prňpia filla va sortir a rebre'l amb tamborins i danses. Era la seva única filla: no tenia altres fills ni filles.35 En veure-la, Jeftč s'esquinçŕ els vestits, tot cridant: --Ai, filla meva! M'he fet ben desgraciat! I tu entres dintre la meva desgrŕcia, perquč vaig fer una promesa al Senyor i no em puc fer enrere.36 Ella li va respondre: --Pare, si has fet una promesa al Senyor, compleix-la en mi tal com la vas fer, ara que el Senyor t'ha concedit de venjar-te dels ammonites, els teus enemics.37 Després va pregar així al seu pare: --Concedeix-me aixň que et demano. Deixa'm dos mesos i me n'aniré a plorar per les muntanyes, amb les meves amigues, perquč no podré ser mare.38 El seu pare va respondre: --Vés-hi. I li va permetre que estigués fora durant dos mesos. Ella anŕ per les muntanyes amb les seves amigues, a plorar perquč moriria sense ser mare.39 Acabats els dos mesos, tornŕ a casa i el seu pare va complir en ella la prometença que havia fet. La noia no havia tingut relacions amb cap home. Per aixň hi ha aquest costum a Israel:40 any rere any, durant quatre dies, les noies israelites canten complantes per la filla de Jeftč, el galaadita.