La caiguda de Jerusalem

(52,4-16; 2Re 25,1-12)

1 El mes desč de l'any novč de Sedecies, rei de Judŕ, Nabucodonosor, rei de Babilňnia, amb tot el seu exčrcit, va arribar a Jerusalem i la va assetjar. 2 El dia nou del mes quart de l'any onze de Sedecies van obrir una bretxa a la muralla. 3 Tots els oficials del rei de Babilňnia van entrar-hi i es van instal·lar a la porta del Mig. Eren Nergal-Sarčsser, Samgar-Nebó, Sarsequim, cap dels eunucs, i Nergal-Sarčsser, cap dels mags, i tots els altres oficials del rei de Babilňnia. 4 En veure-ho, Sedecies, rei de Judŕ, i tots els defensors es van escapar de nit, sortint de la ciutat pel jardí del Rei, per la porta que hi ha entre les dues muralles. El rei se'n va anar pel camí de l'Arabŕ. 5 Perň les tropes caldees els van perseguir i agafaren Sedecies a l'Arabŕ de Jericó. El van fer presoner i el van conduir a Riblŕ, al país d'Hamat, davant de Nabucodonosor, rei de Babilňnia, que li donŕ la sentčncia: 6 a Riblŕ mateix, el rei de Babilňnia va fer degollar els fills de Sedecies en presčncia d'aquest i va fer degollar igualment tots els nobles de Judŕ. 7 A Sedecies li va buidar els ulls i el va fer encadenar per dur-lo a Babilňnia. 8 A més, els caldeus van calar foc al palau reial i a les altres cases i van enderrocar les muralles de Jerusalem. 9 Nebuzaradan, cap de la guŕrdia, va deportar a Babilňnia la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s'havien passat a ell i la resta de la gent que quedava. 10 Nebuzaradan, cap de la guŕrdia, només va deixar al país de Judŕ la gent més pobra, i fou aleshores que els va donar camps i vinyes.

Jeremies, protegit per Nabucodonosor

11 Nabucodonosor, rei de Babilňnia, havia donat aquesta ordre a Nebuzaradan, cap de la guŕrdia, referent a Jeremies: 12 --Vetlla per ell, no li facis cap mal i concedeix-li tot el que et demani. 13 Nebuzaradan, cap de la guŕrdia, Nebuixazban, cap dels eunucs, Nergal-Sarčsser, cap dels mags, i altres dignataris del rei de Babilňnia, 14 van fer treure Jeremies del pati de la guŕrdia i el confiaren a Guedaliŕ, fill d'Ahicam, fill de Xafan, perquč el dugués a casa. Així Jeremies pogué tornar a viure entre la gent.

Promesa a Čbed-Mčlec

15 Mentre Jeremies encara era reclňs al pati de la guŕrdia, el Senyor li va comunicar la seva paraula. Li digué: 16 --Vés a trobar el cuixita Čbed-Mčlec i digues-li: "Aixň diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Quan arribi aquell dia, tu mateix veurŕs com es compleixen les paraules que he pronunciat contra aquesta ciutat, per a desgrŕcia seva i no pas per al seu bé. 17 Perň aquell dia jo et salvaré: no caurŕs en mans dels qui tu tems. T'ho dic jo, el Senyor. 18 No caurŕs víctima de l'espasa: tindrŕs la prňpia vida com a premi, perquč has confiat en mi. T'ho dic jo, el Senyor."