Llibre de la consolació (30-31)

Restauració d'Israel i de Judŕ

1 Paraula que Jeremies rebé del Senyor: 2 --Aixň diu el Senyor, Déu d'Israel: Escriu en un llibre les paraules que t'he comunicat, 3 perquč vénen dies en quč renovaré la vida del meu poble d'Israel i de Judŕ, diu el Senyor, i els faré tornar al país que vaig donar als seus pares perquč el posseeixin. Ho dic jo, el Senyor. 4 Aquestes són les paraules que el Senyor ha pronunciat sobre Israel i sobre Judŕ. 5 Aixň diu el Senyor:
«Hem sentit un crit d'esglai,
de terror i no de pau.
6 Pregunteu pertot arreu
si ara els homes donen a llum:
és que veig tots els homes
amb les mans als ronyons
com si fossin parteres,
pŕl·lids i amb la cara descomposta.
7 Oh, que n'és, de llarg, aquell dia!
No n'hi ha cap d'igual.
És temps d'infortuni
per al poble de Jacob.
Perň en serŕ salvat!
8 Aquell dia, ho dic jo,
el Senyor de l'univers,
trossejaré el jou
que t'han posat al coll,
trencaré els teus lligams.
Els estrangers no tornaran
a esclavitzar els de Jacob.
9 Serviran el Senyor, el seu Déu,
i David, el rei que els donaré.
10 Servent meu, Jacob, no temis.
No tinguis por, Israel.
T'ho dic jo, el Senyor.
Jo t'allibero dels paďsos llunyans.
Salvo els teus fills
de la terra on són captius.
El poble de Jacob
tornarŕ i viurŕ tranquil,
descansarŕ sense que el pertorbin.
11 Jo sóc amb tu per salvar-te.
Faré desaparčixer totes les nacions
on t'havia dispersat.
Ho dic jo, el Senyor.
A tu, perň, no et destruiré del tot;
tan sols t'he corregit amb mesura,
perquč no et podia
tenir per innocent.
12 »Aixň diu el Senyor:
La teva fractura encara és tendra,
la teva ferida és oberta;
13 no hi ha qui s'interessi
a tornar-te la salut,
qui porti remeis per a la teva nafra.
14 Tots els teus amants t'han oblidat,
ja no s'interessen per tu;
jo t'he ferit com qui fereix
un enemic,
t'he donat un escarment cruel
per les teves culpes innombrables,
per tants pecats teus.
15 No et queixis de la teva fractura,
de la teva ferida encara tendra:
te l'he feta jo perquč eren moltes
les teves culpes
i innombrables els teus pecats.
16 Doncs bé, els qui et devoren
seran devorats,
els teus enemics
acabaran tots captius,
els teus espoliadors
seran espoliats,
faré que saquegin
els teus saquejadors.
17 Jo tancaré la teva ferida,
et curaré de les teves nafres.
T'ho dic jo, el Senyor.
Ara t'anomenaran "Abandonada,
aquella Sió
per qui ningú no pregunta".
18 »Aixň diu el Senyor:
Renovaré la vida
de les tendes de Jacob,
m'apiadaré dels seus pavellons:
reedificaran la ciutat
sobre les seves ruďnes,
els palaus s'alçaran al lloc on eren.
19 De dins en sortiran accions de grŕcies
i cŕntics de gent que fa festa.
Els multiplicaré i no minvaran,
els enfortiré i no s'afebliran;
20 els seus fills seran ferms com abans,
es reuniran en assemblea davant meu,
i demanaré comptes
als qui els havien oprimit.
21 Els governarŕ un dels seus,
un sobirŕ sortit d'entre ells:
el faré acostar i s'estarŕ a prop meu.
Perquč, qui gosaria acostar-se a mi?
Ho dic jo, el Senyor.
22 Vosaltres sereu el meu poble
i jo seré el vostre Déu.
23 »Esclata la tempesta del Senyor,
el seu enuig;
s'arremolina un huracŕ,
es retorça sobre el cap dels malvats.
24 L'enuig del Senyor no es farŕ enrere,
fins que haurŕ complert
els seus designis:
a la fi dels temps,
els comprendreu del tot.»