1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
El primer amor
1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:2 --Vés, proclama per tot Jerusalem:
"Aixň diu el Senyor:
Recordo l'amor
que em tenies de jove,
com m'estimaves
al temps de les noces.
Em seguies pel desert,
per terres que ningú no sembra.
3 Israel era consagrat a mi, el Senyor,
com el primer fruit de la collita.
Si algú gosava menjar-ne, m'ofenia,
i els desastres li queien al damunt.
Ho dic jo, el Senyor."
La culpa d'Israel
4 Escolteu la paraula del Senyor,casal de Jacob,
vosaltres, totes les tribus d'Israel.
5 Aixň diu el Senyor:
«Quina culpa van trobar en mi
els vostres pares
perquč s'allunyessin del meu costat?
Se n'anaren darrere d'ídols
que no són res,
i ells també es van tornar no res.
6 Ells no es digueren:
"On és el Senyor
que ens va treure d'Egipte
i ens va portar pel desert,
per terres de clots i d'estepes,
per terres de set i de mort,
per terres on no passa mai ningú
i que cap home no ha poblat?"
7 Jo us havia dut a un país ufanós,
on poguéssiu menjar
els fruits millors.
Perň, així que hi entrŕreu,
vau profanar la meva terra,
vau fer abominable la meva heretat.
8 »Els sacerdots no pregunten:
"On és el Senyor?"
Ells, que havien de respondre
en nom meu, no em coneixen.
Els qui pasturen el poble
m'han estat infidels.
Els profetes han profetitzat
en nom de Baal:
tots van darrere de déus
que no valen per a res.
9 Per aixň, jo, el Senyor,
us acuso davant de tothom,
i acuso també els vostres fills
i els fills dels vostres fills.
10 Aneu fins a les costes de Quitim
i observeu,
recorreu les estepes de Quedar
i mireu bé.
Veureu com no hi ha passat mai
res de semblant:
11 cap nació no canvia els seus déus.
I tanmateix no en són, de déus!
Perň el meu poble m'ha canviat a mi,
que sóc la seva glňria,
per déus que no valen per a res!
12 »Esglaia-te'n, cel,
esgarrifa't i tremola!
Ho dic jo, el Senyor.
13 El meu poble ha comčs un doble mal:
m'ha abandonat a mi,
font d'aigua viva,
i s'ha excavat cisternes,
cisternes esquerdades,
que no retenen l'aigua.»
L'abandó del Senyor
14 «Israel no era pas un captiuni havia nascut esclau.
Com és, doncs,
que se'l reparteixen per botí?
15 S'han llançat contra ell
rugint com lleons:
converteixen el país en un desert,
i les ciutats,
en ruďnes deshabitades.
16 I encara vindrŕ
la gent de Memfis i de Dafne
i et raparan el cap.
17 żNo és cert que tot aixň et passarŕ
perquč has abandonat
el Senyor, el teu Déu,
quan ell et guiava pel bon camí?
18 I ara, quč hi busques,
per la ruta d'Egipte?
Beure l'aigua del Nil?
Quč hi busques,
per la ruta d'Assíria?
Beure l'aigua de l'Eufrates?
19 En el pecat trobarŕs el cŕstig,
t'escarmentarŕ la teva prňpia deserció.
Mira i aprčn com és amarg i dolorós
abandonar el Senyor, el teu Déu,
i deixar de respectar-lo.
Ho dic jo, el Senyor, Déu de l'univers.
El Senyor denuncia el seu poble
20 »Ja fa tempsque vas trencar els lligams
i et vas llevar el jou:
vas dir que no volies ser
la meva esclava.
Perň ara t'ajeus com una prostituta
als turons elevats
i sota els arbres frondosos.
21 Jo t'havia plantat amb ceps triats,
eres una plantada segura.
Com és que has canviat
i ara treus brotada borda?
22 Ni que et rentis amb sabó
i malgastis el lleixiu,
veig gravada al meu davant
la teva culpa.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirŕ.
23 »Com goses dir que no estŕs tacada,
que no has anat darrere els Baals?
Recorda com et comportaves
a la Vall,
reconeix el que has fet.
Com una camelleta desbocada,
que fa i desfŕ camins!
24 Com la zebra avesada al desert,
que en temps de zel ensuma el vent!
Qui li pot deturar la passió?
Els qui la busquen no s'han de cansar:
sempre la troben a punt.
25 Estalvia als teus peus
d'anar descalços,
i a la teva gorja de passar tanta set!
Perň tu no en fas cas i contestes:
"M'agraden els estrangers
i vull anar al seu darrere."
26 El lladre s'avergonyeix
quan el sorprenen:
així s'hauria d'avergonyir
la gent d'Israel
amb els seus reis i governants,
els seus sacerdots i profetes.
27 Han dit a un tronc: "Ets el meu pare",
i a una pedra: "Tu ens has infantat."
M'han donat l'esquena
i no la cara.
Perň, quan els arriben els desastres,
exclamen: "Vine a salvar-nos!"
28 Quč se n'ha fet, dels déus
que havíeu fabricat?
Que vinguin ells a salvar-vos
a l'hora del desastre!
Els teus déus, Judŕ,
són tants com les teves ciutats.
29 »Per quč pledegeu contra mi,
si sou vosaltres
que m'heu estat infidels?
Ho dic jo, el Senyor.
30 Quč n'he tret, de castigar
la vostra gent,
si no accepten la correcció?
La vostra espasa elimina els profetes
com un lleó que destrossa.
31 »Vosaltres, gent que m'escolteu,
fixeu-vos en la paraula del Senyor.
żÉs que per a Israel
vaig ser una mena de desert,
una terra tenebrosa?
Per quč el meu poble diu
que vol anar a la seva,
que no vindrŕ més amb mi?
32 żHeu vist mai que una noia
oblidés les seves joies,
o la núvia el vestit de noces?
Doncs el meu poble
s'ha oblidat de mi
des de fa temps i més temps.
33 »Com encertes el camí
a la recerca dels teus amors!
Per aixň també els camins del mal
els tens ben coneguts.
34 Les vores del teu vestit són tacades
de la sang de gent pobra i innocent,
que no havies pas trobat
foradant una paret
ni cometent cap altre delicte.
35 I encara dius que ets innocent
i que l'enuig del Senyor
s'apartarŕ de tu!
Per aixň mateix et castigaré,
perquč dius que no ets culpable.
36 »Com és que tens tanta pressa
per a canviar els pactes fets?
Fracassarŕs amb Egipte
com vas fracassar amb Assíria.
37 També d'allŕ en tornarŕs
posant-te les mans al cap.
Déu ha rebutjat aquells
en qui confiaves,
i no et podran alliberar.»