1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
La culpa de Judŕ
1 «El pecat de Judŕ estŕ escritamb un estilet d'acer,
estŕ gravat a punta de diamant
en la tauleta del seu cor
i en els angles dels seus altars.
2 Com si es recordessin dels seus fills,
els de Judŕ es recorden
dels seus altars,
dels seus bosquets sagrats
al voltant d'un arbre frondós,
dalt dels turons elevats.
3 Ai de tu, que vius a la muntanya
i que tens els santuaris en ple camp!
Abandonaré al pillatge
els teus tresors i riqueses
perquč els recintes sagrats on pequen
són per tot el teu territori.
4 Tu deixarŕs reposar la terra,
anirŕs lluny de l'heretat
que et vaig donar:
et sotmetré als teus enemics
en un país que no coneixes,
perquč heu encčs
el foc del meu enuig,
i cremarŕ per sempre.»
Confiar en els homes o en el Senyor
5 Aixň diu el Senyor:«Maleďt l'home
que confia en els homes
i busca qui li faci de braç dret,
mentre el seu cor
s'allunya del Senyor!
6 Serŕ com un matoll de l'Arabŕ
que mai no tasta la pluja;
viu en un desert xardorós,
en una terra salabrosa
que no es pot habitar.
7 Beneďt l'home que es refia del Senyor,
que posa en el Senyor la confiança!
8 Serŕ com un arbre
que arrela vora l'aigua,
que enfonsa les arrels ran del torrent;
no té por quan ve l'estiu,
el seu fullatge es manté verd;
no es neguiteja en anys de secada,
no deixa de donar fruit.
9 No hi ha res més enganyós
que el cor: no té remei.
Qui és capaç de cončixer-lo?
10 Jo, el Senyor, penetro els cors
i examino l'interior dels homes,
per pagar a cada un
segons la seva conducta,
segons el fruit de les seves obres.
11 Perdiu que cova ous que no ha post,
és qui fa fortuna injustament:
ha d'abandonar-la en la flor de la vida,
i acaba els seus dies sense solta.»
12 Senyor, el lloc sagrat
del nostre santuari
és des del principi
el teu tron excels i gloriós.
13 Esperança d'Israel,
quedaran confosos
tots els qui t'abandonen!
Els qui s'aparten de tu, Senyor,
seran inscrits en el país dels morts,
perquč han abandonat el Senyor,
la font d'aigua viva.
Confessions de Jeremies (III)
14 Senyor, guareix-me i seré guarit,salva'm i seré salvat:
a tu s'adreça la meva lloança.
15 Ells em van dient: «Quč se n'ha fet,
de la paraula del Senyor?
Que es compleixi!»
16 Perň jo no m'he negat
a seguir-te davant el ramat,
ni tampoc desitjava
que arribés el dia irremeiable.
Prou saps que venia de tu
allň que sortia dels meus llavis!
17 No siguis per a mi causa d'esglai,
tu, refugi meu en dies de desastre.
18 Que quedin avergonyits
els qui em persegueixen, i no jo!
Que s'esglaďn ells, i no jo!
Aboca damunt d'ells
el dia del desastre,
desfés-los amb una doble desfeta!