1 »Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler.2 El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles:3 a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir.4 Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquč reconeixen la seva veu.5 Perň si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquč no reconeixen la veu dels estranys.6 Jesús els va proposar aquesta comparació, perň ells no van entendre de quč els parlava.7 Per aixň Jesús continuŕ: --Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles.8 Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, perň les ovelles no se'ls escoltaven.9 Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges.10 El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquč les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.11 »Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles.12 El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa.13 És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.14 »Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi,15 tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles.16 Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurŕ un sol ramat i un sol pastor.17 »El Pare m'estima, perquč dono la vida i després la recobro.18 Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.19 Aquestes paraules van provocar que els jueus tornessin a dividir-se.20 Molts d'ells començaren a dir: --Estŕ endimoniat, és boig. Per quč l'escolteu?21 Perň d'altres replicaven: --Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d'obrir els ulls dels cecs?
Jesús i el Pare
22 Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l'hivern.23 Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pňrtic de Salomó.24 Llavors els jueus l'envoltaren i li digueren: --Fins quan ens tindrŕs en la incertesa? Si ets el Messies, digue'ns-ho obertament.25 Jesús els respongué: --Us ho he dit, perň no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu,26 perň vosaltres no creieu, perquč no sou de les meves ovelles.27 Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen.28 Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarŕ de les mans.29 Allň que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrŕ arrencar res de les mans del meu Pare.30 Jo i el Pare som u.31 Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo.32 Jesús els digué: --M'heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d'elles em voleu apedregar?33 Els jueus li respongueren: --No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfčmia, perquč tu, que ets un home, et fas Déu.34 Jesús els replicŕ: --żEn la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?35 Per tant, si l'Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu,36 per quč a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m'acuseu de blasfčmia quan declaro que sóc Fill de Déu?37 Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu,38 perň si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare estŕ en mi, i jo, en el Pare.39 Llavors van intentar novament d'agafar-lo, perň se'ls escapŕ de les mans.40 Després se'n tornŕ a l'altra banda del Jordŕ, on Joan havia començat a batejar, i va quedar-s'hi.41 Molts l'anaren a trobar, i deien: --Joan no va fer cap senyal prodigiós, perň tot el que va dir d'ell era veritat.42 I, en aquell indret, molts van creure en ell.